El Superior de Justícia jutja aquest dimecres Meritxell Serret per presumpta desobediència l'1-O
Fiscalía demana inhabilitar la política lleidatana durant un any i multar-la amb 12.000 euros
La consellera Meritxell Serret.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà aquest dimecres la consellera d’Acción Exterior i la Unió Europea de la Generalitat, la lleidatana Meritxell Serret, per presumpta desobediència en l’organització i la celebració del referèndum de l’1-O el 2017. Serret s’enfronta a una petició de condemna d’un any d’inhabilitació, una cosa que ella mateixa ha declarat que contempla "absolutament" que pot passar, i la Fiscalia també demana d’imposar-li una multa de 12.000 euros.
Des del gener de 2016 i durant els mesos previs al referèndum, Serret encapçalava el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, des d’on la Fiscalia creu que va intervenir, per garantir la votació. Després de l’1-O, Serret se’n va anar a viure Bèlgica com van fer altres consellers del Govern que presidia Carles Puigdemont, però el març de 2022 ella es va personar al Tribunal Suprem (TS) davant del jutge Pablo Llarena. L’instructor de l’1-O va acordar enviar la causa sobre Serret al TSJC, la qual cosa ha desembocat en el judici de dimecres.
ACUSACIÓ
Entre els actes que li atribueix la Fiscalia en acusar-la de col·laborar en els preparatius de l’1-O, exposa que Serret era entre els consellers que van acompanyar Puigdemont i al llavors vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, quan el 9 de juny de 2017 van presentar la pregunta que es faria en el referèndum.
L’escrit d’acusació de la fiscal també relata que el 6 de setembre de 2017, després d’aprovar-se al Parlament la celebració del referèndum, "la totalitat dels integrants del Govern –president, vicepresident i 12 consellers– desatenent novament els requeriments del Tribunal Constitucional i amb ple coneixement de la il·legalitat de la iniciativa, van firmar el decret de convocatòria del referèndum. "L’acusada coneixia perfectament la il·legalitat de les decisions que s’estaven prenent, que les mateixes ignoraven per complet els mandats del Tribunal Constitucional, i que s’estaven destinant fons públics a unes finalitats|finals manifestament delictives", afegeix la fiscal en l’escrit d’acusació.
