El Suprem confirma que el balcó de la Generalitat no pot exhibir símbols a favor dels presos polítics
Impulso Ciudadano va presentar un recurs esprés de les municipals de 2019
Dos treballadors comencen a treure la pancarta dels presos del Palau de la Generalitat el setembre del 2019.
El Tribunal Suprem ha confirmat que la Generalitat no pot penjar al seu balcó una pancarta amb el llaç groc i reclamant la 'Llibertat dels presos polítics i exiliats' en català i en anglès, encara que sigui fora del període electoral. Ho havia demanat l'associació espanyolista Impulso Ciudadano el juny del 2019 quan, just després de les eleccions municipals, el Govern del president Quim Torra l'havia tornat a col·locar després d'haver-la despenjat pels comicis. El TSJC ja va donar la raó a l'entitat constitucionalista, i el Suprem ha rebutjat el recurs de la Generalitat al·legant el "deure d'objectivitat i neutralitat de les administracions en relació a l'ús, inclús ocasional, de símbols no oficials a l'exterior dels edificis".
El TS recorda que la seva doctrina i la del Tribunal Constitucional estableixen “el deure d'objectivitat i neutralitat que s'imposa a les administracions públiques en relació amb la utilització, fins i tot ocasional, de banderes i símbols no oficials a l'exterior dels edificis i espais públics, i prohibeix la privatització d'espais públics, d'ús comú, mitjançant la seva ocupació per elements que puguin representar una opció partidista amb vulneració dels principis esmentats". L'alt tribunal apunta, així mateix, que "aquesta doctrina jurisprudencial i constitucional reiterada també s'ha projectat sobre el dret fonamental a la llibertat de expressió, establint sense cap dubte que en cap cas són titulars d'aquest dret fonamental les institucions públiques o els seus òrgans, no podent equiparar-se la posició dels ciutadans i la de les institucions públiques al gaudi de la llibertat d'expressió”.
Alhora, assenyala que “l'actuació a què es refereix aquest cas va ser realitzada pel president de la Generalitat de Catalunya en la seva condició de tal, és a dir, com a càrrec públic i en l'exercici d'aquest càrrec, i la seva conducta no pot ser analitzada des de l'òptica de la ponderació d'un dret fonamental subjectiu, sinó des de l'àmbit de les atribucions i dels límits establerts a l'ordenament jurídic”.
