POLÍTICA PROCÉS
Serret diu que seguirà en política tot i que sigui inhabilitada per l'1-O
Borràs acusa Rovira de voler reescriure el que va ocórrer el 2017 a Catalunya
La consellera d’Acció Exterior, la lleidatana Meritxell Serret, va donar ahir per descomptat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la pot inhabilitar per presumpta desobediència durant l’1-O. “No dono les batalles per perdudes. Però avui no ho descarto i em mentalitzo”, va explicar en una entrevista a RTVE, en què va avançar que seguirà en política.
L’alt tribunal català la jutjarà demà. S’enfronta a una petició de condemna d’un any d’inhabilitació, i la Fiscalia també demana una multa de 12.000 euros. “Ho afronto amb la consciència molt tranquil·la”, va dir, abans d’assegurar que, malgrat plantejar-se “noves etapes” si l’inhabiliten, continuarà defensant el projecte independentista perquè “la política es pot fer de moltes maneres i des de molts àmbits”.Serret va defensar que haver tornat a Catalunya “no perjudica les altres causes”, argumentant que el seu cas era “molt específic”.
Segons va dir, no li van enviar més euroordres després de la sentència de l’1-O.D’altra banda, la portaveu d’ERC, la lleidatana Marta Vilalta, va defensar l’“autocrítica” de la seua formació sobre l’1-O i va acusar Junts de quedar-se “enrocat en el passat”. Aquestes declaracions arriben després que la presidenta de Junts, Laura Borràs, acusés la secretària general d’ERC, Marta Rovira, de tenir “gaire intenció” de reescriure el que va ocórrer el 2017. La republicana havia lamentat dissabte que l’1-O “no va tenir prou legitimitat interna i tampoc prou legitimitat internacional”.
Rovira va lamentar ahir que hi ha “faccions de l’independentisme negant la realitat” des de fa “massa temps”.Vilalta també va criticar que PSC i Junts hagin presentat iniciatives per reprovar el titular de Drets Socials, Carles Campuzano. En un acte a Santa Coloma de Gramenet al costat del candidat d’ERC a l’alcaldia, Gabriel Rufián, el conseller va parlar sobre la construcció d’una residència a la ciutat, cosa que socialistes i juntaires van titllar d’electoralista.