Serret defensa davant del TSJC que va obeir el "mandat" del Parlament sobre l'1-O

La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, ha assegurat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que com a membre del Govern Puigdemont del 2015 al 2017 va "ponderar" l'equilibri entre el compliment dels requeriments del Tribunal Constitucional (TC) i el "mandat democràtic" de la majoria independentista del Parlament. En un discurs de deu minuts en el judici per desobediència, l'exconsellera d'Agricultura ha dit que "l'1-O no va ser delicte, votar no és delicte". La fiscalia li demana un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa. Serret es va exiliar inicialment a Bèlgica, però va personar-se el març del 2021 davant del magistrat Pablo Llarena del Tribunal Suprem, que va derivar la causa al TSJC.

En el seu torn d'interrogatori, la consellera ha dit que no respondria cap pregunta, ni tant sols la del seu lletrat, però que volia fer una declaració. El tribunal li ha dit que ho podria fer en el seu últim torn de paraula, però el seu advocat ha protestat. Finalment, després d'una breu discussió amb el tribunal, el lletrat li ha preguntat únicament a Serret quina va ser l'actuació al Govern en relació a l'1-O, i Serret, des del costat mateix d'Iruín i no des del centre de la sala com és habitual, ha fet un discurs de deu minuts mentre llegia alguns apunts.

Serret ha explicat que actualment segueix mantenint la convicció que el dret a l'autodeterminació de Catalunya és un dret polític i una ideologia que ha de poder defensar lliurement i guanyar democràticament, ja que és un dret àmpliament defensat per una majoria social del país, ha dit. Com a membre d'un Govern sorgit d'un Parlament amb majoria independentista i amb programes electorals molt clars i no impugnats, Serret ha relatat que va haver de sospesar i fer un judici de ponderació entre el mandat parlamentari de fer un referèndum d'independència i complir els requeriments del Tribunal Constitucional.A més, també van tenir present altres elements com el fet que organitzar un referèndum il·legal no és un delicte penal, que fer un referèndum "no vulnera drets de ningú", que els únics requeriments del TC eren pels decrets de convocatòria del referèndum, i que hi ha veus internacionals que el dret a la llibertat d'expressió i d'opinió inclou el dret d'autodeterminació dels pobles.

Segons Serret, el conflicte de Catalunya i Espanya és un "conflicte polític d'arrels democràtiques", que va viure una "escalada" arran de la sentència del TC contra l'Estatut del 2010, que va "menystenir la via pactada per millorar l'autogovern, la legitimitat del legislatiu i el català, la sobirania de Catalunya, i la via política per dirimir aquestes qüestions".

Tot i així, ha sostingut que el conflicte "només es pot resoldre amb una negociació democràtica i política". Per això, ha criticat que "l'Estat ho ha volgut portar als tribunals, s'ha volgut criminalitzar, s'ha anat en contra de la resolució del conflicte, i s'ha anul·lat la via política impedint el debat polític al Parlament".

En conclusió, ha dit que ella va voler ser "lleial" a la majoria parlamentària i el "mandat democràtic" perquè "l'1-O no va ser delicte, votar no és delicte, i el projecte independentista i republicà és legítim". "Tinc dret a defensar-lo políticament i guanyar-lo democràticament", ha reblat.

Les acusacions

El ministeri públic l'acusa d'haver aprovat el pressupost el març del 2017 que preveia partides pel referèndum i també haver signat el decret de convocatòria del referèndum tot i rebre els advertiments del Tribunal Constitucional. En el seu escrit d'acusació, la fiscal Neus Pujal assegura que almenys des del novembre del 2015 el Govern i el Parlament de Catalunya i les entitats independentistes van iniciar el procés sobiranista amb funcions diferenciades i l'objectiu comú d'aconseguir la independència de Catalunya.

Respecte el paper concret de Serret, la fiscal recorda que Serret va ser consellera d'Agricultura des de finals de gener del 2016 i fins que es va aplicar l'article 155 de la Constitució a finals d'octubre del 2017. Així, va participar en les reunions del Consell Executiu que van aprovar els pressupostos de la Generalitat pel 2017. Segons el ministeri fiscal, algunes partides es van preveure per al referèndum d'independència i el Tribunal Constitucional va suspendre la vigència i ho va notificar a tots els consellers per tal que no fessin cap despesa derivada d'aquestes partides suspeses. A més, "aquesta advertència li va ser formulada en termes idèntics en diverses ocasions amb motiu de la suspensió i declaració d'inconstitucionalitat de diferents lleis, decrets i resolucions parlamentàries".

L'escrit també recorda que Serret va ser present en l'anunci oficial, a primers d'estiu del 2017, de la data i la pregunta del referèndum. Igualment, la fiscal recorda que alguns consellers i alts càrrecs del Govern, com Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Albert Batlle, van ser substituïts aquell mateix estiu per les seves reticències al referèndum no autoritzat per l'Estat.

Per últim, Serret, igual que la resta de membres del Govern de Junts pel Sí encapçalat per Carles Puigdemont, va signar el 6 de setembre del 2017 el decret de convocatòria del referèndum "amb ple coneixement de la il·legalitat de la iniciativa". El TC va notificar a Serret i a la resta del Govern la suspensió de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. Per tot això, la fiscalia acusa Serret de desobediència greu.

Abans de la declaració de Serret, la fiscalia ha enumerat els nombrosos documents procedents del judici al Suprem per l'1-O que vol que s'aportin específicament en aquest judici. Es dona la circumstància que la fiscal del cas, Neus Pujal, anava a intervenir en català, però l'advocat de Serret, d'origen basc, ha demanat que ho fes en castellà perquè no comprèn bé la llengua catalana.

A l'inici del seu informe final, la fiscal ha dit que ella no faria "electoralisme", com creu que ha fet Serret en el seu discurs, i ha negat que les acusacions persegueixin idees polítiques o el dret de vot. "No acusem a cap votant de l'1-O", ha recordat, sinó "l'actitud reiterada, oberta i obstinada contra els requeriments del TC". Així, ha dit que tot i que convocar un referèndum no sigui il·legal, fer-lo quan ha estat prohibit pel TC sí que és un delicte de desobediència. "No és delicte apropar-se a algú, sinó apropar-s'hi si un tribunal ho ha prohibit", ha exemplificat. En referència al judici de "ponderació" que hauria fet Serret entre el mandat del Parlament i els requeriments del TC, la fiscal ha dit que si tots els ciutadans "ponderessin internament" les decisions judicials, "seria un caos, es tornaria a un període anterior al contracte social".

Les tres acusacions han recordat que els exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs van ser condemnats pel Tribunal Suprem només per desobediència, com creuen que hauria de ser el cas de Serret. La defensa de Serret ha dit que la consellera va fer una ponderació entre diversos mandats com el democràtic, el parlamentari, el legal o el constitucional, i que hi va haver un xoc entre els diversos 'demos' que tenen sobirania.

A l'inici del judici l'advocat de Serret, Íñigo Iruín, ha demanat que la consellera es pogués asseure al seu costat i que declarés en l'últim lloc de tota la prova, tot i que no hi ha testimonis. El tribunal ho ha acceptat. En canvi, els magistrats no han acceptat inicialment i han posposat la decisió a la sentència, que l'Advocacia de l'Estat sigui exclosa del procediment, com demanava la defensa. Segons Iruín, l'Advocacia de l'Estat no està legitimada per intervenir en el procés i la seva participació en el judici vulnera el dret a la tutela judicial efectiva i suposa una infracció del principi d'igualtat d'armes. La defensa de Serret considera que l'Advocacia no pot acusar per desobediència, ja que això no afecta la hisenda pública.

L'Advocacia de l'Estat, la fiscalia i l'acusació popular de Vox han rebutjat la pretensió de la defensa, al·legant que l'Estat es va sentir perjudicat per l'acció del Govern Puigdemont, del qual formava part Serret, i que aquest judici deriva del que es va fer al Tribunal Suprem contra la majoria de membres del Govern, on hi havia les mateixes tres acusacions que ara al TSJC. Els magistrats decidiran en sentència, cosa que ha provocat la protesta de la defensa.

Serret no ha fet ús del seu dret a l'últim torn de paraula i el judici ha quedat vist per a sentència.