Serret defensa que va obeir el mandat del Parlament de l'1-O sobre el del Constitucional

El judici contra la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, la lleidatana Meritxell Serret, per presumpta desobediència l’1-O, va quedar ahir vist per a sentència en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La que va ser consellera d’Agricultura durant el referèndum del 2017 va reclamar la seua absolució i va declarar, durant la que va ser l’única sessió del judici, que va actuar obeint el “mandat democràtic” de la majoria independentista del Parlament favorable a l’1-O, malgrat ser conscient dels requeriments del Tribunal Constitucional. Així, va afirmar que va haver de fer un “judici ponderatiu” entre la posició de la majoria parlamentària i els cinc requeriments del Tribunal Constitucional que va rebre.

“Em reafirmo en el fet que l’1-O no va ser un delicte, votar no va ser un delicte. Em reafirmo en el fet que el projecte independentista, republicà, és un projecte legítim”, va asseverar.Així mateix, va denunciar que a Catalunya hi ha un conflicte polític “d’arrels democràtiques” que es podrà resoldre “a través de la política i la democràcia” (vegeu el desglossament). La seua defensa va negar que existeixi una relació de “jerarquia” entre el Tribunal Constitucional i la Cambra catalana que permeti condemnar-la per desobediència.

“No tenia raons per considerar que la seua actuació era contrària a dret”, va argumentar l’advocat Iñigo Iruin, que en tot cas la consellera hauria pogut cometre un error al considerar justificat el compliment del mandat del Parlament. Per la seua part, la Fiscalia, que demana inhabilitar-la durant un any i multar-la amb 12.000 euros per desobediència, li va replicar que no havia de fer cap ponderació: “Si totes les resolucions judicials haguessin de ser sotmeses a un procés de deliberació interna seria un caos, tornaríem a una època anterior al contracte social.” Així mateix, va considerar que al no sortir del Govern davant de l’1-O “va assumir que estava desobeint”. El Ministeri Públic va demandar també que la inhabilitació que vol que s’imposi li impedeixi presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu, a més de les eleccions locals, autonòmiques i generals.L’advocada de l’Estat Beatriz Vizcaíno, també favorable a inhabilitar Serret, va dir que la consellera va ser requerida cinc vegades pel TC i suposadament ho va desatendre, per la qual cosa considera que es donen tots els elements per condemnar-la per un delicte de desobediència.

La consellera defensa l’estratègia que li va permetre tornar

Meritxell Serret va evitar ahir generar polèmica per les crítiques llançades el dia anterior per l’exconsellera Clara Ponsatí per la seua decisió de tornar a Espanya i entregar-se al Suprem, encara que sí que es va reafirmar en la seua “estratègia jurídica” com un pas per solucionar el conflicte polític “a través de la política, la negociació, el respecte a les parts i la democràcia”. Acompanyada per la plana major d’ERC, inclosos Pere Aragonès i Oriol Junqueras, però també pels líders de Junts, Jordi Turull i Laura Borràs, entre d’altres, la consellera va assegurar “respectar les estratègies de defensa de cada un dels represaliats”. En aquest mateix sentit es va expressar Aragonès, que va assegurar que ell no participarà en cap “confrontació entre represaliats”.

Per la seua part, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va declinar enfrontar les diferents estratègies de l’independentisme i va demanar “anar a una i passar a l’acció”.