L'OTAN duplica la frontera amb Rússia amb l'ingrés de Finlàndia, empès per la guerra

Finlàndia es va incorporar ahir de forma oficial com a nou membre de l’OTAN i es va convertir en l’aliat número 31 del bloc militar. L’Aliança Atlàntica va concloure el procés d’adhesió del país, després que Hèlsinki demanés el maig de l’any passat el seu ingrés, i ha aconseguit duplicar la frontera amb Rússia, amb la suma dels més de 1.300 quilòmetres que divideixen el país nòrdic amb el que presideix Vladímir Putin. La sol·licitud de Finlàndia, així com la de Suècia –les dos fetes alhora, després d’esclatar la invasió russa d’Ucraïna–, deixava enrere la política de neutralitat finlandesa en el marc de la invasió russa d’Ucraïna.

A diferència de la petició d’entrada finlandesa, la sueca continua bloquejada per part d’Hongria i Turquia, que acusa Estocolm de no cooperar en la lluita del terrorisme kurd.El camí de Hèlsinki cap a l’adhesió a l’OTAN ha durat menys d’un any i la seua entrada va coincidir amb el 74 aniversari de la fundació de l’Aliança. El ministre d’Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, va ser l’encarregat de formalitzar l’adhesió del seu país a l’entregar els documents requerits al secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken.Haavisto va reconèixer el seu “alleujament” a l’haver finalitzat el procés d’inserció al club atlàntic, que va atribuir directament a la bel·ligerància de Rússia. “Aquesta és una de les raons per les quals la discussió va emergir a Finlàndia.

No volem que d’altres diguin el que hem de fer o podem fer”, va afirmar. També es va solidaritzar amb Suècia quan va afirmar que ara l’OTAN té “una tasca important” per aconseguir també la seua entrada.El secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va afirmar que l’ingrés de Hèlsinki envia un “missatge clar” que qualsevol nació “pot decidir el seu futur”. També va recalcar que no situaran tropes a Finlàndia –com ocorre als països del flanc est de l’OTAN– sense el seu consentiment i va dir que els finlandesos van apostar per entrar a l’Aliança “quan van veure que Putin no només amenaça Ucraïna sinó qualsevol país a Europa que vulgui prendre les seues pròpies decisions”.El portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va advertir que Rússia no deixarà sense resposta l’ingrés de Finlàndia a l’OTAN.

“Això ens obliga a prendre contramesures per garantir la nostra seguretat”, va dir. El ministeri d’Exteriors rus va assegurar que respondrà amb mesures “tècniques i militars”. La pàgina web del Parlament finlandès va patir un atac cibernètic, que el grup de hackers rus Noname057 es va atribuir.

Kíiv diu que la seua entrada a l’Aliança garantiria la seguretat a EuropaUcraïna va insistir ahir a reclamar el seu ingrés a l’OTAN, assegurant que seria una “solució estratègica” per a la seguretat a la zona euroatlàntica. “L’OTAN i Ucraïna es necessiten l’un a l’altre. No hi ha millor solució estratègica que garantir la seguretat a la zona euroatlàntica que l’ingrés d’Ucraïna”, va assenyalar el ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, en declaracions prèvies a la reunió de ministres aliats a Brussel·les, a la qual va acudir per abordar l’entrega d’armament a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa.

El secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va evitar referir-se a l’eventual adhesió de Kíiv, però va lloar la determinació i coratge de les tropes ucraïneses en el camp de batalla.Del seu costat, el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va reafirmar a Kuleba el suport dels EUA a la cooperació de l’OTAN amb Ucraïna i el compromís a llarg termini de desenvolupar les capacitats de defensa i dissuasió d’aquest país. Blinken va subratllar que el suport militar a Ucraïna servirà perquè el país pugui tenir un futur “com a país fort, independent i democràtic” davant l’agressió russa. “Només Rússia podria posar fi a la seua guerra avui.

Fins que Rússia ho faci, els Estats Units i els nostres aliats i socis romandran units al costat d’Ucraïna el temps que sigui necessari”, va assegurar el cap de la diplomàcia nord-americana.De fet, els Estats Units van anunciar un nou paquet d’ajuda militar a Ucraïna, valorat en 2.600 milions de dòlars, i que inclourà municions per als sistemes de defensa aèria Patriot i per als llançamíssils HIMARS.

Suècia confia a esquivar el veto d’Hongria i Turquia a la seua adhesióEl ministre d’Exteriors suec, Tobias Billström, va celebrar ahir l’ingrés de Finlàndia a l’OTAN, i va confiar en el fet que Suècia pugui fer el mateix com més aviat millor. Segons la seua manera de veure, l’adhesió del país veí de l’Aliança “representa la seguretat que serem membres una vegada se celebri la cimera de l’OTAN a Vílnius” al juliol.

Tanmateix, Turquia està bloquejant la sol·licitud d’ingrés d’Estocolm, al considerar que no persegueix membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan, a qui considera una organització terrorista kurda. Hongria també veta l’entrada de Suècia a l’OTAN per les seues crítiques a Viktor Orbán.