Els Acords del Divendres Sant compleixen 25 anys amb Irlanda del Nord en plena crisi

El 10 d’abril del 1998, l’Ulster va posar fi amb un històric acord a tres dècades de conflicte. Els Acords de Belfast, rebatejats com els Acords del Divendres Sant per la data en què van ser firmats, van marcar el principi del final d’uns enfrontaments sectaris a partir d’un consens que ara trontolla, agitat pels efectes col·laterals de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El conflicte es remunta als anys 20 del segle passat, quan l’illa d’Irlanda es va dividir entre un país homònim independent i una zona septentrional que continuava vinculada al Regne Unit.

Van triomfar llavors les tesis unionistes, en detriment de les dels republicans, que volien integrar-se a la Irlanda independent. Les discrepàncies polítiques i socials van derivar dècades més tard en la creació de grups armats, que durant diverses dècades es van cobrar més de 3.500 vides, fins a la firma dels Acords del Divendres Sant per part del líder nord-irlandès Bertie Arhen i el primer ministre britànic, Tony Blair, sota la mediació del llavors president dels Estats Units, Bill Clinton.L’esmentat text tenia com a principal desafiament dibuixar un nou marc de convivència política que reflectís a més el complex teixit social d’un poble partit en dos, amb divisions establertes fins i tot en l’àmbit religiós –els unionistes són majoritàriament protestants, mentre que els republicans s’identifiquen amb el catolicisme.Els Acords van establir les bases d’un marc de respecte entre les dos parts i, en el terreny polític, van donar peu a un nou Parlament amb seu a Belfast i un Govern d’obligada coalició.Els grups armats van renunciar a la lluita violenta i es van produir excarceracions, mentre que Londres va accedir a renunciar a gran part de la seua presència militar com a gest de distensió, en un ambient pràcticament festiu que va transcendir el protocol polític i del qual van formar part figures públiques.L’acord, tanmateix, no va suposar el final complet de la violència amb divisions tant en un com en un altre bàndol que continuen actius a dia d’avui i encara segueixen sent una amenaça als ulls de les autoritats. Tot plegat en un context marcat des del 2016 pel Brexit, que va enfrontar més les parts

Els Estats Units van exercir de mediador en l’acord que van firmar Bertie Ahern i Tony Blair

Aquest buit polític dona ales als grups paramilitars que encara operen a la regió i la seua activitat ha repuntat en els últims mesos, fins a portar la Policia d’Irlanda del Nord (PSNI) a elevar el nivell de l’amenaça terrorista de “considerable” a “greu”.Les dos comunitats tradicionalment enfrontades, la unionista probritànica i la nacionalista proirlandesa, encara conviuen separades, dividides en ocasions, literalment, pels anomenats de manera eufemística “murs de pau”, cosa que evidencia que la reconciliació encara és incompleta.Els polítics no ajuden, malgrat que els Acords del Divendres Sant va segellar la pau entre les parts establint un Govern de poder compartit, que ara es troba suspès des de fa més d’un any.

Aldarulls en una protesta a Londonderry

Una manifestació de simpatitzants republicans va acabar ahir amb aldarulls a la localitat nord-irlandesa de Derry –també coneguda com Londonderry–, on un grup de persones va llançar còctels molotov contra un furgó de la Policia coincidint amb el 25 aniversari dels Acords del Divendres Sant. Persones vestides amb uniformes paramilitars van encapçalar la concentració, que no estava autoritzada i va concloure al cementiri local. Commemoraven l’Alçament de Pasqua del 1916, quan faccions republicanes es van rebel·lar a Irlanda contra el control exercit pel Regne Unit.

Mitjans nord-irlandesos van apuntar al partit Saoradh –braç polític del Nou IRA– com a convocant de la manifestació.El Partit Unionista Democràtic (DUP) va condemnar l’“atac clarament coordinat” contra la Policia nord-irlandesa i va demanar una resposta ràpida perquè els responsables siguin portats davant de la justícia.

El buit de poder alimenta la violència

El rebuig del Partit Democràtic Unionista (DUP), segona força d’Irlanda del Nord, als arranjaments comercials post-Brexit per a la regió impedeix la formació d’Executiu conjunt amb el republicà Sinn Féin, antic braç polític de l’IRA i primera força després de la històrica victòria en les eleccions del maig passat.