Alemanya diu adeu a l'energia nuclear al país en plena crisi energètica

Amb l’aturada dels seus tres últims reactors, Alemanya va donar ahir l’adeu definitiu a l’energia nuclear, acompanyada fins a l’últim moment per un debat altament emotiu que s’ha polaritzat encara més per la recent crisi energètica. El 2011, després de la catàstrofe de la central atòmica de Fukushima, la decisió impulsada pel Govern de la conservadora Angela Merkel va ser aprovada per una àmplia majoria al Parlament alemany, però la incertesa provocada per la invasió d’Ucraïna ha reobert el debat sobre una forma d’energia que fins ahir generava el 5% per cent de l’electricitat consumida a Alemanya.

Inicialment prevista per al 31 de desembre de l’any passat, l’Executiu presidit pel socialdemòcrata Olaf Scholz va retardar la desconnexió dels últims tres reactors –Isar 2, Neckarwesthiem 2 i Emsland– tres mesos, després que els tests d’estrès als quals va ser sotmès el sistema elèctric revelessin vulnerabilitats de cara a l’hivern.

No obstant, ja en la recta final de l’aturada, les organitzacions de la indústria alemanya van alertar de les possibles conseqüències per a un sector castigat per l’elevat cost de l’electricitat, mentre que l’oposició democristiana ha proposat diverses fórmules per diferir la desconnexió dels reactors. Alhora, una vintena de científics, entre els quals dos guanyadors del premi Nobel, van apel·lar a mantenir en funcionament les últimes tres centrals per assolir els objectius climàtics, davant de la pujada de les emissions de CO2 ocasionada pel major consum de carbó el 2022, mentre que una enquesta de l’ARD va revelar que el 59% dels alemanys rebutja ara mateix l’abandó de l’energia nuclear.