Iglesias allarga la mà a Díaz i insta a la unitat “malgrat els menyspreus”

L’exvicepresident del Govern central Pablo Iglesias va defensar ahir la unitat i va allargar la mà a la vicepresidenta Yolanda Díaz i la seua plataforma Sumar per “caminar junts”, malgrat “els insults, menysteniments i els menyspreus”. A la Festa de la Primavera que Podem va celebrar a Saragossa i que suposa l’arrancada de la precampanya electoral de la formació morada, Pablo Iglesias va assenyalar que hi ha una cosa molt més important que la dignitat de tota aquesta militància “dolguda” i “enfadada”, que és “poder continuar transformant aquest país i provar de frenar un procés d’involució democràtica a Europa”.Posteriorment, en el seu compte de Twitter, Iglesias va escriure, aquesta vegada amb una referència expressa a Yolanda Díaz: “Podem i Sumar són espais diferents però han d’anar junts a les eleccions. No és necessari integrar ni fer desaparèixer l’altre.

Crec que n’hi ha prou amb donar la paraula a la gent.” “Quan t’insulten, quan et menyspreen, quan tots els canons mediàtics del poder construeixen un relat ofensiu, jo entenc la sensació de molts companys i companyes que exigeixin aquest respecte, però alhora crec que aquesta formació política ha de tenir altura de mires”, va afirmar Iglesias en l’acte de Saragossa. Segons el parer d’Iglesias, “caminar junts” és “condició de possibilitat que canviïn les coses”.Per la seua part, la líder de Podem, Ione Belarra, va reivindicar, davant dels que “es posaran la medalla”, el treball de la part morada del Govern per tirar endavant la llei d’habitatge, amb la qual “hi guanya la gent i hi perd la banca, els fons voltor i els especuladors”.D’altra banda, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va reclamar al PSOE que accedeixi a estudiar i acordar la reforma de la llei del només sí és sí amb Unides Podem, ERC i Bildu i enviï un missatge clar a les feministes: “Que els drets de les dones no es negocien i molt menys amb el PP.”A més, la coportaveu de Podem, Isa Serra, va assegurar que no hi ha possibilitat de pensar una “monarquia feminista” en la figura de la princesa Elionor, ja que la institució és contrària als valors d’igualtat d’aquest moviment.