Félix Bolaños: «Tenir casa serà un dret i no un somni inabastable»

El ministre de Presidència fa en aquesta entrevista a Unión Media, si del Govern de coalició amb Podem i amb els seus socis del bloc de grup de set de diaris, en el qual participa SEGRE, un balanç sobre l’acabada d’aprovar llei d’habitatge i parla sobre les diferències que normatives com el ‘només sí és sí’ o la llei ‘mordassa’ han generat al la investidura. També dona la seua opinió sobre la nova plataforma de Yolanda Díaz, Sumar, el pla de la Junta d’Andalusia envers els aiguamolls de Doñana o la proposta d’acord de claredat.

Per fi han presentat la llei d’habitatge. Quines són les claus de l’acord?

La filosofia principal és que tenir casa serà un dret i no un somni inabastable. Aquesta és la primera llei estatal d’habitatge i és molt equilibrada, amb beneficis per a totes les parts. A més es fomentarà l’habitatge públic, amb un pla per mobilitzar fins a 50.000 habitatges de la Sareb per a lloguer assequible (vegeu més informació a la pàgina 8).

El text també amplia el límit dels preus del lloguer.

Sí, donarem tranquil·litat als inquilins perquè no hi haurà una pujada dels lloguers a les zones tensades, seran increments previsibles i raonables, perquè la idea és que aquest accés a l’habitatge sigui d’una manera assequible.

Com repercutirà en les eleccions autonòmiques del 28-M?

Són les comunitats, del color que siguin, les que han d’aplicar-la. Aquesta és una llei molt respectuosa amb les competències autonòmiques i municipals. Per exemple, els municipis tindran la possibilitat, a través de l’IBI, d’establir diferents gravàmens als pisos buits i, per tant, encareixen els preus d’aquesta zona perquè hi ha menys oferta.No contemplo que hi hagi d’haver alguna comunitat que perjudiqui propietaris, inquilins i joves per no aplicar-la per fer política.

Alleuja l’acord sobre aquesta llei les tensions amb Podem?

És la primera coalició a nivell estatal i encara no hi ha pedagogia de com funciona aquesta fórmula. Hem aprovat més de 200 normes, hem arribat a acords en totes, per exemple, aquesta llei d’habitatge, la del mercat de treball, la pujada del salari mínim, és a dir, el que afecta la vida de la gent.

Una d’aquestes normes, la del ‘només sí és sí’, ha provocat la rebaixa de penes prop de mil agressors sexuals. Aquesta setmana es vota la seua reforma. Està resolt el conflicte amb Podem?

Hi ha consens que cal reformar la llei, i també que no es rebaixin les penes a agressors sexuals i acabin els efectes indesitjats d’aquesta normativa, que és bona, però tenia un punt que s’havia de corregir.

En aquest moment el suport del PP és el que ajudarà a tirar endavant la reforma...

Recolzar aquesta llei és donar suport a les dones, protegir-les perquè no hi hagi agressors sexuals que tinguin penes menors, és senzill: qui vulgui que als agressors sexuals no se’ls rebaixin les penes haurà de votar a favor de la proposició de llei del PSOE. Qui que els rebaixin la pena, votarà no o s’abstindrà.

No han pogut reformar la ‘llei mordassa’, és un dels fracassos més grans de la legislatura?

El Govern va plantejar, com en habitatge, una llei equilibrada, que garantís l’aplicació de drets fonamentals com el de manifestació i llibertat d’expressió, i també que les forces i cossos de seguretat de l’Estat tinguessin eines per fer la seua feina. No hi va haver acord amb ERC i Bildu. El resultat: la llei mordassa del PP continua en vigor gràcies a ells.

En aquest context electoral naix el Sumar de Yolanda Díaz. Hi ha una estratègia de la Moncloa d’aixecar la seua figura en detriment de Belarra, com denuncien des de Podem?

L’estratègia de la Moncloa és treballar perquè aquesta legislatura acabi com ha acabat la setmana passada. Nosaltres governem en coalició. És notori que hi ha dificultats en aquest espai polític de Sumar i Podem, però desitgem que parlin i s’entenguin.

Hi haurà un nou decret de control de preus?

Hem adoptat mesures eficaces, i a les dades em remeto. Fa vuit mesos la inflació superava el 10% i avui està poc per sobre del 3%. Ha baixat gairebé 8 punts. És la segona més baixa d’Europa. Per tant, cal deixar que es desenvolupi el que s’ha adoptat, encara que en qualsevol moment n’hi pot haver un altre.

La inflació subjacent no ha baixat en la mateixa mesura. Què passarà amb els preus dels aliments?

La inflació subjacent, que és la que inclou l’alimentació, ha començat a baixar al març. Considerem que ja hem doblegat també aquesta corba que a partir d’ara començarà a baixar amb més intensitat per les nostres mesures.

Quan recuperarà Espanya el PIB prepandèmia?

Està pràcticament recuperat. Més enllà de les discrepàncies de xifres, l’economia ha de generar ocupació i el mesurador que tenim és que hi ha un milió de llocs de treball més que el 2019.

En el pla autonòmic, amb Andalusia hi ha un gran focus de conflicte: Doñana.

El projecte de llei que impulsen PP i Vox vol acabar amb l’ecosistema de Doñana. És d’una irresponsabilitat absoluta enfrontar-se a la Comissió Europea, enfrontar-se a les sentències europees i al Govern central per depredar un ecosistema com aquest. Els andalusos i els espanyols poden estar tranquils perquè garantirem que Doñana no es toca.

Quina és la seua alternativa?

L’alternativa hidràulica és exactament en el que s’està treballant perquè allà no hi hagi cap dificultat.

Quina sensació els queda rere el pols fallit a Ferrovial?

Tot el respecte al que han fet els accionistes. Sens dubte, podrien haver cotitzat a la Borsa nord-americana, mantenint la seu social a Espanya, ho han dit tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors com borses i mercats espanyols.

I, en fi, aquí em crida l’atenció el patriotisme tan estrany del PP, que s’alegra quan una empresa trasllada la seu fora d’Espanya però s’enrabia quan venen 140.000 milions de fons de la UE.

CATALUNYA

El president de la Generalitat té la intenció de presentar un acord de claredat per a un referèndum pactat. Què passarà amb la seua proposta?

El PSOE no vol tornar a cap fórmula que de nou ens porti deu anys enrere, a la divisió, l’enfrontament, el conflicte, a aquest bucle que va fer perdre a Catalunya una dècada.

El futur són els acords i el diàleg. Són les inversions comptants i és aprovar una llei d’habitatge. A la ciutat de Barcelona és un problema especialment apressant.

El Govern central dona per superat el procés, però creuen que el conflicte polític està resolt?

És evident que han desaparegut els elements clau del procés, com la unilateralitat, l’incompliment de la llei o la unitat d’acció del sobiranisme entorn de les posicions més radicals.

Això no significa que ja no hi hagi posicions diferents sobre el futur polític de Catalunya, el que succeeix és que ara aquestes posicions dialoguen entre elles, arriben a acords i cap català no se sent estranger a la seua pròpia terra. Cap a on evolucionarà Catalunya en el futur? Bé, a mi m’agrada com ho està fent: cap a acords com el dels pressupostos amb infraestructures clau o ser la seu d’inversions i projectes com les fàbriques de microprocessadors o l’hidroducte H2Med.

Hi ha algun contacte per a la tornada de l’expresident Carles Puigdemont?

Carles Puigdemont ha de tornar a Espanya i retre comptes amb la justícia espanyola, com tots els processats pel procés. Ara tenen possibilitat de fer-ho d’acord amb una legislació homologada amb Europa i alineada amb els països del nostre entorn.