La guerra d'Ucraïna augmenta la despesa militar mundial un 3,75%, que arriba als 2,24 bilions de dòlars, rècord històric

La guerra d'Ucraïna i la tensió militar a l'extrem oriental d'Àsia va fer augmentar un 3,75% la despesa mundial militar el 2022, passant dels 2,11 als 2,24 bilions de dòlars, rècord històric, descomptant la inflació històrica. Sense comptar l'augment de preus, l'increment hauria estat del 6,5%.

És el vuitè any consecutiu que creix la despesa militar. L'augment es deu sobretot a l'increment interanual més gran dels últims 30 anys a Europa, un 13%, segons les dades publicades aquest dilluns per l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI). Tot i això, Estats Units, Xina i Rússia representen el 56% de la despesa total mundial.

L'increment més elevat es va produir a Europa, en bona part per la despesa de Rússia i Ucraïna, que es troben en plena guerra. A la vegada, la guerra va produir un augment de la despesa a la resta del continent per l'ajuda militar a Ucraïna i la por a l'amenaça russa, tot i que no és el principal motiu. Les tensions a l'Àsia Oriental també han fet créixer la despesa allà.

A l'Europa central i occidental la despesa militar va arribar als 345.000 milions de dòlars, i en termes reals va ser el primer cop que va superar la despesa del 1989, quan acabava la Guerra Freda, i un 30% superior al 2013. Alguns dels augments més pronunciats van ser a Finlàndia, un 36%, Lituània, un 27%, Suècia, 12%, i Polònia, amb un 11%. Des del 2014, molts estats de l'òrbita de l'antiga URSS han duplicat la seva despesa militar, després de l'annexió de Crimea a Rússia.

El Regne Unit va tenir la major despesa militar de l'Europa occidental i central, amb 68.500 milions, uns 2.500 dels quals, el 3,6% del total, va ser per a ajudar Ucraïna.

Els països de la Unió Europea van gastar un total de 260.000 milions d'euros, un 23% més que el 2017 i un 3% més que el 2021. Sumant-hi Noruega i el Regne Unit, la despesa arriba als 346.000 milions d'euros, un 21,6% més que el 2017, per sobre de la despesa militar xinesa. En total, els països europeus de l'OTAN, tenen 1,6 milions de soldats.

A més, del propi pressupost comunitari de la Unió Europea, es van gastar 5.200 milions d'euros, un 183% més que el 2021, i un 2% de la despesa global de la UE. Cal recordar que el 2015 la UE no tenia pressupost militar propi i que els tractats europeus reserven aquesta competència als estats membres. Uns 3.000 milions d'aquest pressupost van anar a Ucraïna. A banda, la UE envia mensualment 1.500 milions d'euros en ajuda al país en guerra.

Es calcula que a Rússia la despesa militar va créixer un 9,2%, fins als 86.400 milions de dòlars, cosa que equival al 4,1% del seu PIB del 2022, davant del 3,7% del PIB que va suposar el 2021. Les xifres fetes públiques per Rússia al final del 2022 mostren que la despesa en defensa nacional, la partida militar més important, ja era un 34% superior al pressupost fet el 2021. Això, segons el SIPRI, fa suposar que la guerra a Ucraïna li ha costat a Rússia molt més del que preveia.

Per la seva banda, la despesa militar d'Ucraïna va arribar als 44.000 milions de dòlars, un augment del 640%, el major increment d'un país en un sol any que ha registrat mai el SIPRI. A causa de l'enfonsament de l'economia ucraïnesa i l'increment de despesa militar, la càrrega militar respecte el PIB es va disparar del 3,2 al 34%.

Despesa militar espanyola

Pere Ortega, expert en despesa militar i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, ha explicat que els 14.400 milions d'euros de pressupost del Ministeri de Defensa espanyol per al 2023 suposen 2.500 milions d'euros més que el 2022, un augment del 23,4%, el més alt de la història i de tots els ministeris. A més, ha recordat que el 2022 es van gastar 2.800 milions més dels pressupostats.

Aquesta xifra suposa l'1,1% del PIB, però l'estat s'ha compromès a destinar-hi el 2% del PIB el 2029. No obstant, Ortega assegura que Espanya ja arriba als 27.600 milions d'euros en despesa militar global, el 2,17% del PIB per aquest 2023, sumant les despeses del Ministeri de Defensa, algunes d'Interior, com la Guàrdia Civil, i despeses del Ministeri d'Exteriors, en indústria o recerca, i despeses socials dels militars. De fet, el 30% de les inversions del govern espanyol van a l'àmbit militar, un total de 7.740 milions d'euros.

A més, s'han pressupostat despeses i inversions de fins a 4.760 milions per als propers anys: 3.925 milions per a nous projectes com 8 helicòpters per l'armada, 9 drons d'atac, dos bucs oceanogràfics i vehicles blindats, i 835 milions més per substituir armament convencional caducat i en desús enviat a Ucraïna.

Despesa militar fora d'Europa

Estats Units continua sent amb diferència l'estat que més gasta en defensa, uns 877.000 milions de dòlars, el 39% de la despesa militar global, tres cops més que la Xina, que és el segon país que més gasta en aquest àmbit, i deu cops més que Rússia. L'increment de la seva despesa ha estat del 0,7%, descomptant la inflació, que ha estat de rècord.

L'ajuda militar i financera dels EUA a Ucraïna va ser de 19.900 milions de dòlars, el 2,3% de la seva despesa militar però alhora la despesa més alta en ajuda militar d'un país a un altre des de la Guerra Freda.

L'OTAN, que fa la meitat de la despesa militar mundial, va augmentar un 0,9% els diners gastats en aquest sector, fins als 1,23 bilions de dòlars, 17 cops més que Rússia.

D'altra banda, a l'Àsia i Oceania la despesa militar total va ser de 575.000 milions de dòlars, un 2,7% més que el 2021 i un 45% més que el 2013. Concretament, la Xina va destinar 292.000 milions de dòlars, un 4,2% més que l'any anterior i un 63% més que el 2013. Va ser el 28è any consecutiu d'increment militar xinès. També el Japó ha incrementat la despesa, un 5,9%, arribant a l'1,1% del PIB, uns 46.000 milions de dòlars, el nivell més alt des del 1960.

El quart país amb més despesa va ser l'Índia, amb 81.400 milions de dòlars, un 6% més que l'any anterior. El cinquè, l'Àràbia Saudita, va arribar als 75.000 milions, un 18% més, el seu primer increment des del 2018. A Sud-Amèrica, en canvi, s'ha reduït la despesa un 4,5% en deu anys.

Valoració

Nick Buxton, investigador expert en els vincles entre despesa militar i emergència climàtica, ha explicat que el pressupost militar mundial supera 30 vegades el destinat a la lluita contra el canvi climàtic.

Ortega i Laëtitia Sedou, experta en despesa militar europea i responsable de la campanya europea contra el comerç d'armes, han coincidit en assegurar que el principal interessat en rearmar Europa, amb l'excusa de la guerra d'Ucraïna, són els Estats Units, que venen el 40% de les armes de tot el món. No obstant, consideren que els EUA han fet creure als seus aliats europeus de l'OTAN que Rússia és el principal perill, quan en realitat el que pot suposar un risc és la Xina i la seva incidència militar sobre el Japó, Taiwan i altres països de la regió. Segons Ortega, és poc probable que hi hagi una guerra directa entre Xina i els EUA, però sí alguna "guerra per delegació" a la perifèria d'aquella regió.

"Per a Europa, la Xina és més una amenaça i una rivalitat sistèmica que Rússia, però Rússia és un millor argument de venda per a la premsa i el públic europeus", ha assegurat Sedou.