El Congrés aprova la llei d'habitatge que posa límits al preu del lloguer

El ple del Congrés ha donat llum verda al projecte de Llei pel Dret a l’Habitatge que permetrà posar límits als preus del lloguer en zones tensades, després d’un debat en el qual el govern espanyol ha defensat que aquesta llei suposa el cinquè pilar de l’Estat del benestar i un avenç social sense precedents. La llei, pactada per l’Executiu amb ERC i Bildu, s’ha aprovat amb 176 sí, 167 no i una abstenció, corresponents al suport de PSOE, UP, ERC, Bildu, Más País, Compromís i Teruel Existe, l’abstenció del BNG i el vot en contra del PP, Vox, Cs, Junts, PDeCAT, CUP, CC, UPN i el PNB, que ha canviat el seu vot a última hora i ha obert la porta a un possible recurs del govern basc davant del Tribunal Constitucional per invasió competencial.

El text, que segons els partits de la dreta només beneficia els 'okupes’, passarà ara al Senat i tornarà al Congrés per a la seua aprovació definitiva a mitjans de maig. Durant el debat, la ministra de Transport, Raquel Sánchez, ha defensat que aquesta llei suposa el cinquè pilar de l’Estat del benestar i ha confiat que sigui un "punt de no retorn", mentre que la titular de Drets Socials, Ione Belarra, ha dit que significa un "avenç social sense precedents" i que amb ella "perden la banca i els voltors".

La diputada d’ERC Pilar Vallugera ha acusat els partits sobiranistes que han votat en contra de posar com a "excusa" la invasió competencial" quan, al seu judici, realment s’oposen "perquè són de dretes". També ha apuntat que els inquilins que aquesta llei protegeix dels desnonaments "no són okupes, sinó veïns que passen per un mal moment".

El parlamentari d’EH Bildu Oskar Matute ha considerat la llei habitatge un "pas curt però necessari, perquè l’alternativa és la desregulació del mercat ", i s’ha mostrat convençut que el text "garanteix les competències de les comunitats" perquè "no és centralitzador, sinó habilitant". Íñigo Barandiarán (PNB) ha sostingut, en canvi, que la llei és un "exemple paradigmàtic de recentralització" que s’"extralimita en les seues competències i envaeix les de les comunitats autònomes", igual com Ferran Bel (PDeCAT), per a qui el text tracta l’habitatge "com si fos una competència compartida amb l’Estat".

Mariona Illamola (Junts) ha afirmat igualment que existeix invasió competencial i ha opinat a més que la "contenció de rendes pot ser una "mesura adequada en una situació d’emergència, però no pot ser una solució estructural".

La portaveu del PP, María Zurita, ha assegurat que la llei "fa mal als joves, les famílies vulnerables i els propietaris" i que "només afavoreix els okupes i serveix per crear inseguretat jurídica". Després de considerar que aquesta llei "no convenç ningú", la qual cosa és un "robatori a mà armada" i una "moneda de canvi per dignar-se a ERC i Bildu", ha pronosticat que amb ella els "preus poden pujar fins un 25%, com ha ocorregut a Barcelona."

En nom de VOX, Iván Espinosa de los Monteros ha asseverat que aquesta llei "només serveix per salvar la coalició Frankestein en moment de debilitat del govern".i ha qualificat al portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, de "pagafantes". Segons el seu parer ha considerat que les seues conseqüències seran: caiguda de l’oferta, preus de lloguer disparats, consolidació del mercat negre, empara de l’okupació, deteriorament de la seguretat jurídica, penalització de la inversió i condemna de les classes mitjanes a no poder accedir a un habitatge.

En la mateixa línia, la diputada de Cs Inés Arrimadas ha acusat al govern central d’estar "legalitzant el dret a okupar" i ha afirmat que aquesta llei "generarà més tranquil·litat als ocupes, més por dels propietaris i més frustració als joves". "Els okupes agafaran aquesta llei com a rossinyol per posar-se a més pisos i, encara que siguin de grans propietaris i bancs, els veïns d’aquests pisos sí que els preocupa", ha plantejat.