La consellera Serret, condemnada a un any d'inhabilitació per desobediència l'1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar ahir la consellera d’Acció Exterior, la lleidatana Meritxell Serret, a un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per un delicte de desobediència per l’organització de l’1-O. La sentència, que no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Suprem, s’alinea amb la petició de Fiscalia, que havia acusat Serret d’haver aprovat els pressupostos el març del 2017 que preveien partides per al referèndum i haver-ne firmat el decret de convocatòria malgrat les advertències del Tribunal Constitucional (TC). L’Alt Tribunal català esgrimeix que la mateixa Serret va fer un “reconeixement directe” del delicte que se li imputa en el judici contra ella que es va celebrar al març, quan es va negar a respondre les preguntes de les acusacions i es va limitar a afirmar que va actuar seguint les seues “conviccions personals del dret d’autodeterminació del poble català”.

Considera que, “davant del judici ponderatiu de respectar els requeriments del TC o el mandat democràtic, es va inclinar obertament per aquest últim”.En aquesta línia, el TSJC veu provat que la consellera era “perfectament coneixedora” dels cinc requeriments del TC que impedien tirar endavant amb el referèndum, però va afirmar que els va ignorar “de forma conscient”.D’altra banda, la sala va descartar aplicar-li un atenuant o eximent de la pena. Va afirmar que “resulta impensable” que Serret, amb la seua “elevada formació” –és llicenciada en Ciències Polítiques– i “experiència professional” no sabés que s’estava vulnerant els requeriments del Tribunal Constitucional de forma “flagrant i palmària”.L’exconsellera d’Agricultura i actual titular d’Acció Exterior va ser la primera exiliada per l’1-O que va decidir tornar a Catalunya el març del 2021, després d’haver passat tres anys i mig a Bèlgica. En aquell temps, la lleidatana estava processada pels delictes de desobediència i malversació.

A diferència del primer, el segon comporta penes de presó. Tanmateix, les acusacions –Fiscalia, Vox i l’Advocacia de l’Estat– van acceptar al febrer la interlocutòria del jutge d’instrucció de la causa del procés, que va descartar jutjar-la per malversació.

Aragonès assegura que mantindrà les seues funcions en el Govern

El president del Govern, Pere Aragonès, va mostrar ahir el suport a Meritxell Serret i va assegurar que la lleidatana continuarà “amb totes les funcions” com a consellera perquè la sentència “política” del TSJC no és ferma.

A més, va subratllar que la condemna demostra que hi ha un “conflicte polític obert” entre Catalunya i l’Estat, i va defensar que votar “no pot ser delicte”. “Ni ho va ser el 2017 ni ho pot ser ara”, va remarcar. Aragonès també va asseverar que portaran la “batalla jurídica” fins als tribunals internacionals.També l’expresident Carles Puigdemont va titllar d’“injusta” la condemna a Serret, a qui va traslladar “tota la solidaritat”.

A més, va arremetre contra els tribunals espanyols: “Cada condemna i cada inhabilitació busca condemnar-nos i inhabilitar-nos a tots. No pararan mai.” En la mateixa línia es va mostrar el secretari general de Junts, Jordi Turull, que va remarcar que l’1-O no va ser un delicte i, per tant, “no mereix ni un minut d’inhabilitació, presó o exili per a ningú”. “A l’Estat la política la marquen les togues i no les urnes”, va lamentar.

Per la seua part, la CUP va denunciar que l’Estat espanyol “continua emmordassant els càrrecs electes i aquelles persones que van defensar el dret a l’autodeterminació” a Catalunya.D’altra banda, la viceprimera secretària d’Organització del PSC, Lluïsa Moret, va traslladar el “suport personal” a la consellera, tot i que va indicar que “les decisions judicials i les sentències dels tribunals s’han de complir”. Cs va demanar la dimissió o el cessament de Serret i Vox va celebrar que la condemna suposa “una delinqüent menys a la política”.

“Plantaré cara a la repressió i em defensaré fins on calgui”

Meritxell Serret va avançar ahir que recorrerà la sentència del TJSC i va afirmar que es continuarà defensant “fins on calgui”.

“Continuarem confrontant l’Estat i el sistema judicial. També denunciant la persecució contra l’independentisme. Continuarem plantant cara a la repressió”, va subratllar Serret en un comunicat, en el qual va reiterar el seu “convenciment” que l’1-O no va ser “cap delicte”, sinó una “expressió democràtica massiva” que responia al mandat d’una majoria parlamentària.També va afirmar que “no pararem fins a aconseguir una solució política i democràtica” al conflicte polític i “la plena llibertat de tots els represaliats i exiliats”.