El Congrés aprova la llei d'Habitatge, que posa límits a la pujada dels lloguers

El ple del Congrés dels Diputats va donar ahir llum verda a la llei d’Habitatge, que el Govern central va pactar amb ERC i Bildu i que, entre altres aspectes, permet limitar els preus del lloguer en zones tensionades. De res van servir els 167 vots en contra de PP, Vox, Cs, Junts, PDeCAT, CUP i PNB i l’abstenció del BNG. D’aquesta manera, la llei, una de les grans promeses del Govern de Pedro Sánchez i que portava al Congrés bloquejada més d’un any, passarà ara al Senat.

L’Executiu espanyol vol accelerar la tramitació perquè entri en vigor abans de les eleccions del 28 de maig. El president espanyol va celebrar l’aprovació de la norma com una “fita” de la democràcia i va defensar que aquesta permetrà incrementar l’oferta d’habitatges als municipis amb més demanda i protegir inquilins i petits propietaris dels “abusos dels grans tenidors i fons d’inversors”.En la mateixa línia, la ministra de Transport, Raquel Sánchez, va defensar que la llei permetrà que l’habitatge es converteixi “en el cinquè pilar de l’Estat del benestar”, mentre que la titular de Drets Socials, Ione Belarra, va assegurar que suposa “un avenç social sense precedents” i que “hi perden la banca i els voltors”.D’altra banda, PP, Vox i Cs van criticar el text al considerar que vulnera el dret a la propietat privada i empara l’okupació. La diputada popular María Zurita va assegurar que “no convenç ningú” perquè és “un robatori a mà armada” als propietaris.

A més, va pronosticar que ara “els preus dels lloguers poden pujar fins un 25 per cent” com va afirmar que “ha ocorregut a Barcelona”. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar Sánchez d’“enganyar la gent” amb la llei, així com de “claudicar” davant del “populisme i l’independentisme”. D’altra banda, el PNB, Junts i el PDeCAT van considerar que la llei envaeix de competències autonòmiques (vegeu el desglossament).La llei d’Habitatge imposarà nous límits a la pujada del preu del lloguer a Espanya.

En concret, manté el límit del 2% per a aquest any en la pujada del lloguer i l’eleva fins al 3% el 2024 per, abans del 31 de desembre de l’any vinent, crear un nou índex de referència aplicable al territori al marge de l’IPC.També permetrà rebaixar de deu a cinc immobles el concepte de grans tenidors i estendrà a les persones físiques les restriccions per a llogaters contemplades en zones tensades. La regulació considera zona de mercat tens aquelles àrees la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer de les quals –més despeses– superi el 30% de la renda mitjana de les llars. També quan el preu de compra o lloguer hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC en els cinc anys anteriors a la declaració.

Seran les comunitats autònomes les encarregades de demanar declarar zones tensionades, i aquelles governades pel PP, amb Madrid al capdavant, ja han anunciat que no faran ús d’aquesta facultat.A més, la norma preveu recàrrecs d’entre el 50% i el 150% en l’impost de béns immobles (IBI) per als habitatges buits durant més de dos anys i dificultarà els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat, que no podran realitzar-se sense una hora i una data fixades.

Junts i el PDeCAT acusen ERC de recolzar una “invasió de competències”

Junts, PDeCAT i PNB van alinear ahir les seues crítiques contra la llei de l’Habitatge, que van rebutjar perquè, van assegurar, suposa “una invasió competencial” per a les comunitats autònomes. Les tres formacions van lamentar que ERC i Bildu donessin suport a la norma.

“El Govern espanyol entra a casa nostra sense haver de forçar la porta perquè li obre, incomprensiblement, Esquerra”, va lamentar la portaveu de Junts a la Cambra, Míriam Nogueras.Els tres grups van explicar que s’han unit “en defensa de l’autogovern”. Segons els juntaires, la norma “desautoritza el Govern” català, perquè “marca quan, com i amb quin criteri” exercir les seues competències. “Ens oposarem sempre a les lleis que es poden utilitzar per fer polítiques contràries als nostres interessos nacionals”, va advertir Nogueras.

Per la seua part, el portaveu del PDeCAT, Ferran Bel, va censurar que els promotors de la norma “no respecten l’estat de les autonomies”. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, no va descartar recórrer la llei davant del Tribunal Constitucional (TC). D’altra banda, la diputada d’ERC Pilar Valluguera va justificar el suport de la seua formació a la llei d’Habitatge al·legant que “cal donar instruments a la població perquè sobrevisqui”.

També va replicar a les crítiques de Junts i el PDeCAT assegurant que “no estan ni per a la contenció de rendes ni per parar els desnonaments perquè són de dretes”. A més, la portaveu de la CUP a la Cambra, Mireia Vehí, va lamentar que la norma “envia un missatge de derrota” a la ciutadania i va defensar recuperar la legislació catalana d’habitatge anul·lada pel TC el març del 2022.