La JEC explica a Borràs la retirada de l'escó: una condemna per prevaricació, fins i tot sense ser ferma, és incompatible

La Junta Electoral Central (JEC) ha explicat la retirada de l’escó a Laura Borràs recordant que, conforme a la Llei Electoral i a la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, una condemna d’inhabilitació per un delicte com la prevaricació, encara que no sigui ferma, resulta incompatible amb la seua continuïtat com a diputada. En concret, la líder de Junts i presidenta suspesa del Parlament va ser condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació "com a autora plenament responsable del delicte de prevaricació administrativa" i falsedat documental en declarar provat que va ordenar fraccionar contractes públics quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Encara que la sentència no és ferma perquè cap recurs davant del Suprem, el PP, Vox i Ciutadans van demanar que se li retirés l’escó a Borràs ja que una condemna per delictes contra l’Administració pública és "causa d’inelegibilitat sobrevinguda", segons estableix la Llei Electoral (LOREG).

HO VA AVALAR EL SUPREM I EL TC

La JEC ja els va donar la raó el passat 13 d’abril, fent el primer pas per a la retirada de l’escó, i aquest dimecres, encara que els independentistes han impedit que el Parlament complís aquella resolució, ha decidit tancar el cas revocant l’acta a Borràs i expedint la credencial al següent de la llista que va presentar Junts en els últims comicis catalans. En una resolució recollida, l’organisme arbitral recorda que, conforme a la LOREG, són inelegibles "els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes contra l’Administració Pública quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes previstos en la legislació penal".

I la inelegibilitat sobrevinguda suposa la incompatibilitat per continuar en el càrrec, ja que és "un efecte extrapenal d’una sentència condemnatòria, una mesura vinculada per la llei electoral necessàriament a la condemna penal a pena d’inhabilitació encara que la sentència no sigui ferm per delicte contra l’Administració Pública", com la prevaricació.

Recorda també que aquesta doctrina va ser presentada pel Tribunal Suprem en la sentència de 2021 en la qual va confirmar la retirada de l’escó a Quim Torra després d’haver estat condemnat a inhabilitació per desobeir l’ordre de retirar els llaços grocs independentistes en període electoral. Esmenta també el cas similar de l’exdiputat Pau Juvillà. La JEC defensa que, conforme a la jurisprudència, aplicar aquesta inelegibilitat sobrevinguda "no és una competència exclusiva" del Parlament, sinó que pot executar-la d’ofici l’administració electoral, ja sigui per "inactivitat" de la Cambra o "per qualsevol altra raó".

L’ESCÓ QUEDA VACANT A L’ESPERA DEL SEGÜENT

I com la Junta Electoral Provincial de Barcelona no estava activa quan es iniciar aquest cas perquè es va dissoldre després de les eleccions autonòmiques, és la JEC la que aplica la mesura retirant l’acta a Borràs, declarant vacant el seu escó i expedint la credencial de diputat al següent de la llista de Junts. L’organisme arbitral, que està compost per vuit magistrats del Suprem i cinc juristes nomenats pel Congrés, desglossa en la resolució el seu rebuig, un per un, a tots els arguments al·legats per la majoria independentista del Parlament i pels advocats de Laura Borràs. La resolució de la JEC, que aquest dijous ja s’ha comunicat a Borràs, és ferma en la via administrativa i ja només hi té cabuda la interposició de recurs contenciós-administratiu davant de la Sala Tercera del Tribunal Suprem en el termini de dos mesos de la seua notificació.