EUROPA CONFLICTE
Rússia culpa ara els EUA de l'atac contra el Kremlin
Washington ho nega i Londres apunta a Moscou || Zelenski demana un tribunal especial dels crims per l'“agressió russa”
Zelenski i els primers ministres dels Països Baixos i Bèlgica, ahir.
Rússia va acusar ahir Washington de ser darrere de l’atac ucraïnès al Kremlin i d’altres atemptats en territori rus. “Sabem que les decisions sobre els atemptats no es prenen a Kíiv, sinó a Washington”, va afirmar el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov. Els Estats Units “decideixen els objectius i els mitjans, i Kíiv executa”, va afirmar.
El portaveu del Kremlin va assegurar que està en marxa una “investigació exhaustiva” de l’atac amb drons contra el Kremlin i que la resposta russa serà “equilibrada i corresponent als interessos” del país. Els Estats Units van negar ser darrere del suposat atac ucraïnès i van assegurar també que ni anima ni dona suport a Ucraïna en activitats militars fora de les seues fronteres. “Nosaltres no hi tenim res a veure, Peskov menteix”, va dir el portaveu de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby.
Per una altra banda, el Govern del Regne Unit sospita que darrere del suposat atac sobre el Kremlin per matar Vladímir Putin hi podria haver les mateixes autoritats russes, en un intent per justificar futurs atacs. Pel seu costat, el líder del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin, titlla de “pallassos” aquells líders russos que amenacen d’utilitzar armament nuclear com a resposta a l’intent d’atac amb drons al Kremlin.D’altra banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va reclamar la creació d’un tribunal especial “per castigar els crims de l’agressió russa”, des de la seu de la Cort Penal Internacional (CPI) a la Haia. Vladímir Putin “mereix ser condemnat per les seues accions criminals des d’aquí”, va afirmar el líder ucraïnès, que va arribar als Països Baixos procedent de Finlàndia, de nou en una visita sorpresa per raons de seguretat.
La CPI va emetre a mitjans de març dos ordres de detenció, una contra Putin i l’altra contra Maria Lvova-Belova, comissionada presidencial russa per als Drets del Nen, per la presumpta deportació il·legal de nens i el seu trasllat de zones ocupades d’Ucraïna a Rússia, fet que podria constituir un crim de guerra.
