POLÍTICA HABITATGE
La Generalitat expropiarà fins a setanta pisos de grans tenidors buits per a lloguer social
En catorze municipis declarats com a àrea de forta demanda, entre els quals no se n'inclou cap de la província de Lleida || L'Executiu destinarà 5 milions per adquirir-los i els gestionarà l'Incasòl
La Generalitat va aprovar ahir iniciar el procés d’expropiació de pisos buits propietat de grans tenidors en 14 municipis declarats com a àrea de forta demanda d’habitatge, entre els quals cap de la província de Lleida, per destinar-los a lloguer social. Es tracta de domicilis que portin desocupats almenys dos anys, pertanyin a propietaris que comptin amb més de quinze vivendes i que figurin en el registre d’habitatges buits i ocupats sense títol habilitant (RHBO) de l’Executiu, en el qual hi ha comptabilitzats 31.918 pisos a dia d’avui a tot Catalunya. En una primera fase, s’actuarà a Cornellà de Llobregat, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Vic, Viladecans, Vilanova i la Geltrú (Barcelona), Figueres, Lloret de Mar, Salt (Girona), Reus, Roda de Berà, Tarragona i Valls (Tarragona), on s’han identificat 189 habitatges buits.
D’aquestes, el Govern preveu poder comprar-ne entre 50 i 70, segons el preu d’expropiació, amb una “guardiola inicial” de 5 milions d’euros. Els propers dies s’enviaran els primers requeriments perquè els propietaris dels habitatges acreditin legalment la residència de persones i, si no ho fan en el termini d’un mes, es declararà l’incompliment de la funció social del pis i s’iniciarà el procediment d’expropiació.El Govern va contactar amb 45 ajuntaments de tot Catalunya en els quals hi ha una “demanda forta i acreditada” d’habitatge i hi ha famílies en llista d’espera de la taula d’emergència per aconseguir un pis. De tots, 14 van sol·licitar participar en la iniciativa.
Segons fonts properes al procés, cap municipi del pla de Lleida ni el Pirineu, així com de les Terres de l’Ebre, podien optar a participar en aquesta primera fase de la iniciativa al no comptar amb zones d’alta demanda residencial acreditada.La previsió és que en uns sis o set mesos, és a dir, per a l’any que ve, els pisos expropiats puguin passar a mans de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i posar-se a disposició de les persones vulnerables que els necessiten. El lloguer, per la seua part, el gestionarà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya
Podem i els suports de Sánchez critiquen el pla al considerar que apujarà els preus de l’habitatge
El Govern espanyol va donar ahir llum verda, malgrat el rotund rebuig dels seus socis de govern, a una línia d’avals de l’ICO que cobreixi fins al 20 per cent del crèdit hipotecari de famílies amb menors a càrrec i joves de fins a 35 anys, així com a finançar uns 43.000 habitatges públics de lloguer assequible amb 4.000 milions de fons europeus. La ministres de Transport, Raquel Sánchez, va explicar que els avals per finançar l’entrada d’una hipoteca estan dirigits als “joves i famílies amb desig de comprar habitatge, que tenen solvència i capacitat financera per a això, però que no disposen de l’estalvi per pagar l’entrada que els sol·licita l’entitat bancària”.Amb la nova línia, serà l’ICO el que avalarà aquesta part que demanen els bancs, que és el vint per cent, encara que pot arribar al 25 per cent si l’habitatge té una qualificació energètica de D.Aquests avals no tindran cost per als beneficiaris i podran sol·licitar-se fins al 31 de desembre del 2025, prorrogable dos anys més.
Els sol·licitants hauran de tenir ingressos inferiors a 4,5 vegades l’Iprem –37.800 euros bruts a l’any– o el doble si es tracta d’una parella. En el cas que tinguin menors càrrec, s’incrementarà un 0,3% per cada fill i un 70% més el límit d’ingressos en famílies monoparentals.Els principals socis de Sánchez al Congrés, ERC i Bildu, i el seu aliat de govern de coalició, Podem, van rebutjar els nous avals, ja que consideren que suposen fomentar una nova bombolla immobiliària i que aquesta podria “provocar una pujada dels preus”.