Els set candidats de Bildu amb delictes de sang renuncien a prendre possessió del càrrec

Els set candidats d’EH Bildu que van ser condemnats per delictes de sang renuncien a presentar-se a les eleccions "en la mesura del possible" i no assumiran, en cap cas, regidories als municipis després dels comicis del proper 28 de maig si són elegits. A més, s’adrecen a les víctimes per afirmar que no volen amb les seues "paraules ni accions afegir mai el més mínim patiment al ja hagut". Es tracta de Jose Antonio Torre Altonaga, Asier Uribarri Benito, Lander Maruri Basagoiti, Begoña Uzkudun Etxenagusia, Jose Ramón Rojo González, Juan Carlos Arriaga Martínez i Agustín Muiños Díaz, que, en un text publicat a Naiz, recollit, realitzen aquest anunci de renúncia a les seues candidatures.

Aquests set condemnats per assassinats comesos per ETA, que ja havien complert la seua pena, anaven en les llistes d’EH Bildu a les pròximes eleccions, entre 44 persones que havien pertangut en el passat a l’organització terrorista o havien estat vinculades a ella. No obstant, la resta no tenia delictes de sang. La integració d’aquestes persones en les candidatures de la formació sobiranista va ser denunciada per Covite i va suposar una cascada de crítiques i una pressió social, que ha portat a la retirada d’aquests set candidats.

En l’escrit d’aquests set expressos d’ETA, anuncien la seua retirada, després que la inclusió dels seus noms en les candidatures d’EH Bildu a les seues respectives localitats "ha aixecat una gran polseguera política i mediàtica". "S’ha citat 44 candidats, la majoria dels quals van ser condemnats sota l’estratègia de 'tot és ETA' que va perseguir activitats estrictament polítiques i que va conduir a la conculcació de drets civils i polítics de molts ciutadans i ciutadanes. Es faria flac favor als mínims principis democràtics si es dona per bo que els esmentats drets es puguin continuar trepitjant", afirmen.

En tot cas, admeten que els seus casos concrets "han estat més destacats" pels fets pels quals van ser condemnats, per assassinats. "No negarem ara la nostra militància del passat ni la responsabilitat que assumim amb això", apunten. Segons indiquen, tot l’ocorregut els "obliga, per diferents motius", a retirar les seues candidatures "en la mesura possible i a assegurar que, en cap cas", prendran el càrrec de regidor.

MISSATGE A LES VÍCTIMES

"Amb aquesta decisió ens volem dirigir en primer lloc a les víctimes d’ETA i, en general, a totes les persones que han patit en aquest conflicte, per mostrar així el nostre compromís perquè ni les nostres paraules ni les nostres accions no afegeixin mai el més mínim patiment al ja hagut", asseveren. També ressalten que, "des de l’inici", participen "en el canvi d’estratègia de l’esquerra abertzale produït fa ja més d’una dècada", i que assumeixen "la seua aposta inequívoca per vies exclusivament polítiques i democràtiques".

"MIRADA AUTOCRÍTICA"

Després d’afegir-se "expressament" a la Declaració del 18 d’octubre "com una mirada autocrítica sobre el cicle d’enfrontament anterior". "No està en el nostre ànim ocultar el passat i creem necessaris els exercicis de memòria sincers, constructius i complets. No volem un futur sense passat, però tampoc no podem donar per bona l’actuació d’aquells sectors reaccionaris que volen condemnar al nostre país a un passat sense futur", han destacat. Segons la seua opinió, "resulta bastant obvi que en els últims dies s’han imposat els interessos partidistes i electoralistes que poc o gens tenen a veure amb la construcció de la convivència i la pau, i que l’objectiu de la polèmica no és cap altre que el de danyar a EH Bildu, a l’haver aconseguit ser un referent ineludible i la principal força transformadora".

Els set exreclusos neguen que "es pugui afirmar que EH Bildu tingui per objectiu ratificar" la seua trajectòria anterior. "Al nostre entendre, aquest projecte polític representa un futur ple d’esperança per a Euskal Herria que ha aconseguit l’adhesió de nombroses persones i sectors, inclosos molts que, en el seu dia, es van enfrontar a nosaltres obertament, que ens van censurar i van condemnar la nostra actuació. Òbviament, la seua participació en aquest projecte col·lectiu que és EH Bildu no té per objecte legitimar a ETA", afegeixen. Per això, expliciten que EH Bildu "es va constituir en un nou temps com un instrument per assolir la sobirania, la pau i la llibertat, per construir un país millor." "I aquest és també el nostre compromís", conclouen.