L'ONU diu que Espanya va violar els drets de Puigdemont al suspendre'l com a diputat

El Comitè de Drets Humans de Nacions Unides va dictaminar ahir que Espanya va vulnerar els drets polítics de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al suspendre’l com a diputat del Parlament quan va ser processat per rebel·lió, abans que fos condemnat. Així es va pronunciar cinc anys després que l’exlíder de Junts denunciés el veto del Tribunal Constitucional de ser investit a distància el gener del 2018 i la seua posterior suspensió com a diputat, que va arribar mig any després. Concretament, el comitè valora que la seua suspensió del càrrec “prèvia a una condemna” vulnera l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret dels ciutadans a exercir “en condicions d’igualtat” les funcions públiques del seu país.A més, considera que aquesta mesura no va ser presa “per motius previstos en la legislació que siguin raonables i objectius”.

En aquest sentit, censura que l’Estat no va justificar prou per què Puigdemont no podia exercir com a diputat després de ser imputat.En canvi, respecte a l’impediment de la investidura a distància, Nacions Unides argumenta que l’expresident, fins i tot des de l’exili, “va poder exercir drets polítics”. Per aquest motiu considera que el fet d’impedir-li la investidura telemàtica no suposa una vulneració dels seus drets.Es tracta de la primera vegada que el Comitè de Drets de l’ONU es refereix a la situació d’un exiliat amb motiu del procés, ja que fins ara només ho havia fet en el cas dels líders independentistes que van estar presos.El comitè ha ordenat a l’Estat “adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur” i li ha donat un termini de 180 dies perquè informi sobre les mesures que ha pres per aplicar el dictamen.Per una altra banda, el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, va anunciar que la seua formació ha demanat la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, i del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, perquè donin explicacions sobre la “gravetat” de la resolució de Nacions Unides. “És una vulneració dels drets democràtics més bàsics”, va censurar.

Suïssa no va voler ajudar l’Estat en la causa contra el Tsunami DemocràticLes autoritats judicials suïsses van rebutjar col·laborar amb les espanyoles per investigar el Tsunami Democràtic al considerar que es tractava d’una causa política i no relacionada amb el terrorisme, com pretenia l’Audiència Nacional. Així es desprèn de la resposta que va donar el país helvètic al Jutjat Central d’Instrucció número 6 el març del 2020, inclosa en el sumari sobre aquest cas. Suïssa va recordar que la seua legislació diu que una sol·licitud d’assistència és “inadmissible” si es tracta d’un acte que compta amb un “caràcter polític preponderant”.

En aquest sentit, va descartar l’acusació d’organització criminal, a l’entendre que la plataforma de mobilització civil no pretenia cometre assassinats ni guanyar diners il·legalment. Tampoc no va acceptar l’acusació de finançament del terrorisme, ja que no veu en els actes de Tsunami Democràtic actes de violència criminal que pretenguessin intimidar la població o obligar l’Estat a realitzar determinats actes. D’altra banda, els EUA van demanar a començaments del 2020 i 2021 a la justícia espanyola més informació sobre els suposats vincles entre els investigats i les protestes.

El Canadà va al·legar que no pot proporcionar informació sobre pàgines web sol·licitada per la justícia espanyola perquè els servidors són d’una empresa amb seu a Suècia. En el sumari del cas figura un informe de la Guàrdia Civil remès al jutge d’instrucció en què es detallava el paper dels suposats dirigents del moviment. A la cúpula figuren l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, els empresaris Josep Campmajó i Oriol Soler, i l’exdirector de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, entre d’altres.

L’exlíder de Junts diu que encara no pot exercir “amb tota llibertat”L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va assegurar ahir que es continua vulnerant els seus drets polítics, i va instar l’Estat a eliminar “tots els obstacles” que impedeixen que ell i l’exconseller Toni Comín puguin exercir “amb tota llibertat” com a eurodiputats.També va afirmar que, amb aquest dictamen, Nacions Unides ha advertit l’Estat que ha vulnerat “l’essència del govern democràtic”. “És el moment que Espanya prengui decisions. Han vingut altres condemnes contra Espanya i crec que en vindran més.

I Espanya no fa res. Fa alguns maquillatges, però el nucli dur que permet que es continuïn violant drets polítics es manté intacte”, va dir.Puigdemont va afirmar que és “la primera vegada que Nacions Unides surt en defensa dels drets polítics d’una persona que està a l’exili”. També va recordar que Espanya assumirà aviat la presidència del Consell de la UE, amb la qual cosa aquest dictamen suposarà “una altra taca a l’expedient de l’Estat”.