Estrasburg estudiarà les demandes de Turull i Sànchez contra Espanya

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, estudiarà les demandes presentades pel secretari general de Junts, Jordi Turull, i el que va ser president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, presentada el 2020 contra Espanya per vulnerar els seus drets polítics després de l’1-O. En concret, Sànchez va denunciar que les autoritats espanyoles li van vulnerar els drets fins a en cinc ocasions: per prohibir-li participar en la campanya electoral del desembre del 2017; en l’activitat ordinària del Parlament, malgrat haver estat elegit com a diputat en les esmentades eleccions; en els plens d’investidura com a candidat a la presidència del Covern de la Generalitat del 12 de març i el 13 d’abril del 2018; i per suspendre’l de funcions com a diputat autonòmic. Per la seua part, Turull va denunciar que, sent diputat al Parlament i estant en llibertat sota fiança, “sense que hagués ocorregut cap fet rellevant”, va ser enviat a presó provisional pel Tribunal Suprem el 23 de març del 2018, “en ple debat d’investidura com a candidat a la Presidència” del Govern.

També va denunciar que el Tribunal Constitucional tardés gairebé dos anys a resoldre el recurs d’empara presentat contra l’esmentada resolució –que va ser desestimat–. A més, va ampliar la demanda original per posar en coneixement del TEDH que dos dels magistrats implicats en aquesta decisió, Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, posteriorment es van abstenir d’altres pronunciaments relatius al procés després de ser recusats per la defensa de l’expresident Carles Puigdemont per falta d’imparcialitat.Per a la defensa, aquesta decisió judicial “va formar part d’una actuació coordinada dels poders públics espanyols a fi que un diputat independentista processat no pogués accedir a la Presidència de Catalunya, ja que, en virtut de l’esmentada presó provisional, el demandant va haver de renunciar a la candidatura i es va veure privat de l’exercici dels seus drets com a parlamentari”.El TEDH també ha requerit al Govern espanyol que contesti una sèrie de preguntes relatives a la causa, i faci les al·legacions que consideri oportunes, fixant com a data límit per a això el dia 1 de setembre. En el cas de Turull, Estrasburg qüestiona a l’Estat si la “restricció” a acudir a la investidura va violar el Conveni Europeu de Drets Humans i també sobre la “falta d’imparcialitat” dels magistrats del Constitucional.

En el cas de Sànchez, el TEDH també pregunta sobre la “limitació” per participar en la campanya del 2017 o per assistir al Parlament de forma “regular”.Tant un com l’altre van celebrar ahir la decisió del Tribunal Europeu d’admetre a tràmit la seua demanda. “Combatrem aquest activisme polític judicial d’Estat contra l’independentisme on faci falta”, va apuntar Turull. Per la seua part Sànchez va defensar que el fet que el TEDH examini el seu cas és “un pas molt important que obligarà Espanya a explicar-se davant del TEDH abans del proper 1-O”.

També Carles Puigdemont va comentar que la decisió posa “en evidència els riscos sistèmics d’Espanya”.