Aquestes són les normes que no tiraran endavant per l'avançament electoral

La convocatòria d’eleccions anunciada aquest dilluns pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per al proper 23 de juliol, tindrà com a conseqüència la dissolució de les Corts i, per tant, que lleis com la de Famílies, Serveis Socials, Tràfic o Proxenetisme, no podran continuar sent tramitades.

La Llei de Famílies, que va ser aprovada en Consell de Ministres el passat 28 de març, recull entre altres mesures el reconeixement de la diversitat de les situacions familiars així com nous permisos retribuïts per a la cura de fills, pares i convivents. La norma, que era una de les apostes del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, creava tres permisos de cures: un per cura de cinc dies a l’any, retribuïts, per atendre un familiar fins segon grau o convivent; un altre de vuit setmanes, per a disfrutar de forma contínua o discontínua, fins que el menor compleixi vuit anys, i un altre de quatre dies per absència per atendre un familiar que requereixi atenció immediata. Així mateix, ampliava la renda criança de 100 euros al mes a les famílies amb fills fins els 3 anys, una extensió que incloïa totes les mares que estiguessin percebent una prestació d’atur, contributiva o no i també a les que, sense reunir els requisits prèviament, cotitzessin 30 dies a partir del part. De la mateixa manera, reconeixia el dret a l’atenció primerenca, gratuïta i de qualitat i no limitada a la primera infància.

Des de l’estiu passat s’estava tramitant al Congrés la 'Llei Darias', que apuntava a la consolidació de la "equitat, universalitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut". En concret, la norma establia que les comunitats autònomes haurien d’acordar al si del Consell Territorial, un mínim comú de serveis bàsics per a tot el territori nacional, incloent les ràtios de professionals, amb l’objectiu de fomentar la igualtat al territori, entre altres mesures.

El Govern no podrà culminar tampoc la tramitació de la Llei de Tràfic impulsada pel Ministeri de Justícia i que el Consell de Ministres va aprovar en primera volta el novembre de 2022. Aquest text recull mesures i reformes en el Codi Penal per abordar, segons va explicar la ministra del ram, Pilar Llop, "de manera integral totes les formes d’explotació", inclosa la laboral i incidir "en la desincentivació de la demanda" per "desarticular" les xarxes d’explotació.

Dimarts passat el Consell de Ministres va donar el vistiplau a la llei de paritat que pretenia garantir la presència equilibrada de dones i homes en òrgans de decisió. La iniciativa, anunciada per Sánchez a les portes de l’últim 8 de març, tampoc no podrà ser tramitada.

El pla Justícia 2030 que buscava un "canvi organitzatiu" en el sistema perquè fos més eficient estava recollit en tres lleis: la llei de eficiència digital, la llei de eficiència processal i la llei de eficiència organitzativa, que estaven en tramitació.

Altres iniciatives que decauen després de la convocatòria d’eleccions són la Llei de desaprofitament|malbaratament alimentari, la norma d’Unides Podem sobre concessió de nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts sota la sobirania espanyola o per a la millora les condicions laborals de les empleades de la llar, que també es trobava en període d’esmenes.

També queden a l’aire la llei d’ensenyaments artístics, la llei del cine i la cultura audiovisual, la llei de malbaratament alimentari o la llei de mobilitat sostenible.

D’altra banda, aquest dijous estava previst adoptar mesures urgents en matèria agrària i d’aigües en resposta a la sequera i a l’agreujament de les condicions del sector primari derivat del conflicte bèl·lic a Ucraïna i de les condicions climatològiques, així com de promoció de l’ús del transport públic col·lectiu terrestre per part dels joves i prevenció de riscos laborals en episodis d’elevades temperatures.

Juntament amb aquestes iniciatives, decauen altres propostes de llei que havien estat registrades en el Congrés i ni tan sols havien arribat a ser debatudes en el Ple per a la seua presa en consideració, com les lleis de Ciutadans per legalitzar la gestació subrogada, per recuperar l’assignació per fill a càrrec, o la norma per prioritzar la custòdia compartida en cas de divorci. Tampoc no s’ha arribat a prendre en consideració en aquesta legislatura la proposta de Vox per modificar el funcionament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

Així mateix, la comissió d'investigació sobre les clavegueres de l’Estat i l''operació Catalunya' no podrà concloure els seus treballs en aquesta legislatura.