I ara què? Incògnites davant de l'inesperat anunci de Pedro Sánchez

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha decidit convocar eleccions generals per al proper 23 de juliol, a ple estiu i amb el semestre de presidència espanyola de la UE acabat d’estrenar, la qual cosa suposa un envit inesperat després del sever correctiu que han patit els socialistes aquest 28M.

UN ENVIT SENSE PRECEDENTS

El moment en què Sánchez ha decidit la convocatòria d’eleccions generals està omplert de circumstàncies sense precedents: primera vegada que es convoquen unes de generals en plenes vacances d’estiu –mai n’hi ha hagut el juliol o l’agost–; primera vegada que unes eleccions parcials provoquen un avançament electoral tan ràpid; primera vegada que Espanya presidirà la UE en ple procés electoral...

PRIMER EFECTE: DE QUÈ PARLEM AVUI?

El primer efecte de l’anunci d’avançament electoral ha estat immediat, ja que, en el debat polític i periodístic, ha quedat relegada a segon pla l’àmplia victòria del PP en municipals i autonòmiques, l’enfonsament dels socialistes, de Podem i els aliats de Yolanda Díaz, el creixement de Vox... Sánchez canvia el pas a tots, però amb una estratègia d’altíssim risc.

QUI PRESIDIRÀ LA UE AL SETEMBRE?

L’1 de juliol Espanya assumeix per cinquena vegada la presidència de la Unió Europea i ho farà amb un govern de coalició liderat per un socialista. Després de l’anunci d’avençament electoral, les institucions europees hauran d’esperar almenys fins agost per saber qui dirigeix el Consell de la Unió al final d’aquell semestre, de quin color serà aquest govern, quines prioritats tindrà...

ESTÀ EL PSOE PREPARAT PER A UNES ELECCIONS GENERALS?

El primer descol·locat per la decisió de Sánchez serà el propi partit socialista que, després de sortir malparat de la cita electoral d’aquest diumenge, amb alguns dels seus líders fora de joc i d’altres responsabilitzant directament a Sánchez de les seues derrotes, haurà de posar en marxa contra rellotge una maquinaria electoral que no sembla precisament greixada. La confecció de les llistes, procés sempre complicat dins dels partits, promet ser en aquesta ocasió especialment complicada, amb territoris en els quals, vistos els resultats del 28 M, no serà fàcil que s’acceptin pacíficament les ordres de Ferraz.

EL PP ARRIBARÀ A LES GENERALS PENDENT DELS SEUS PACTES AMB VOX

Quant al PP, els seus dirigents donen per fet des que es van conèixer els resultats del 28M que el temps de Pedro Sánchez en el govern s’ha acabat i creuen que el president actua a la desesperada davant de l’inevitable. És molt probable que una de les idees de Sánchez en jugar així amb els temps hagi estat que els espanyols, en plena campanya electoral, tinguin molt fresca –i l’esquerra s’esforçarà en qie així sigui– la imatge dels dirigents locals i autonòmics del PP arribant a acords amb Vox per poder governar ajuntaments i comunitats.

I QUÈ PASSA AMB SUMAR?

Si Sánchez ha llançat un envit a tots, la primera en acceptar-lo ha estat Yolanda Díaz, que ha respost que assumeix el repte que suposa presentar-se a unes eleccions generals amb un projecte sense tancar i amb els seus aliats debilitats en autonòmiques i municipals. Les tensions amb Podemos s’hauran de solucionar en temps rècord, els deu dies que dona la llei electoral per formalitzar les coalicions que es presentaran als comicis, així que el problema de "primàries sí, primàries no pot" resoldre-ho la mateixa urgència electoral.