Ciutadans no es presentarà a les eleccions del 23J però no es dissol

La direcció de Ciudadans ha decidit no presentar-se a les eleccions generals del 23 de juliol, però no es dissolen i es donen un marge per iniciar un procés "de rearmament orgànic i intel·lectual" a fi de preparar-se per al pròxim cicle electoral.

Després d’un intens debat, el Comitè Nacional ha acordat no presentar-se a les eleccions després que el partit hagi estat esborrat dels dotze parlaments autonòmics que van celebrar comicis diumenge i de la gairebé totalitat dels municipis. Ha estat el secretari general de Cs, Adrián Vázquez, qui s’ha adonat d’aquesta decisió en una roda de premsa a la seu dels taronges, on també ha dit que no demanen el vot per al PP ni per a cap altra força.

Aquest gir que fan en la seua estratègia s’ha adoptat per una amplíssima majoria, segons fonts de la formació, encara que hi ha dirigents que no estan d’acord, entre ells l’encara diputat en el Congreso Edmundo Bal, que en xarxes socials ha afirmat sentir "una gran vergonya", a més de qualificar d’"abús" aquesta decisió.

També l’únic diputat que mantenen a Castella i Lleó, Francisco Igea, ha expressat la seua disconformitat en assenyalar que no presentar-se a les generals és admetre "que el partit és inviable". Igea és un dels que ha estat en la reunió d’aquest dimarts, però hi ha altres dirigents taronges, membres del Consell General, que tampoc no comparteixen la decisió de no presentar-se el 23 J i creuen que per això és millor dissoldre’s.

Segons altres fonts consultades per EFE, entre les que més han defensat l’opció que no hi hagi papereta el 23 J hi ha Inés Arrimadas i Begoña Villacís, la gran perdedora de diumenge a les municipals. Hi ha qui ha proposat de plantejar al PP algun tipus d’aliança, però no ha prosperat.

De fet, Adrián Vázquez ha conclòs la qüestió en insistir que en la reunió han posat el focus en com recuperar l’espai del centre liberal i tornar a ser decisius". Per això, han programat al juliol "una gran trobada nacional" amb els gairebé 600 càrrecs que tenen per posar-ne el comptador zero i intentar buscar els instruments per recuperar el pols de l’electorat. Vázquez ha reconegut que el missatge de les urnes diumenge "ha estat molt clar" en posar en relleu que els espanyols no veuen C's "en el dia d’avui com una alternativa política transformadora".

Per això, creuen que la manera "més intel·ligent" de defensar aquest centre liberal que va nàixer el 2006 és deixar córrer les eleccions del 23 de juliol i preparar-se per a les següents cites electorals, començant per les europees de 2024. "No ens rendim", ha recalcat el secretari general de Cs, també eurodiputat, recalcant que es prepararan per tornar a ser decisius. Una missió complicada en el dia d’avui tenint en compte el resultat de les eleccions del 28M, en les que no han aconseguit cap escó en les autonòmiques i amb prou feines han aconseguit 300.000 vots en les municipals (l’1,35 % dels vots i 392 regidors).

En les anteriors municipals de 2019 van aconseguir el 8,25 % dels sufragis i 2.788 edils. A més només els queda un diputat a les Corts de Castella i Lleó i sis al Parlament de Catalunya, que retenen d’anteriors eleccions.