José Manuel Albares: «El pla de pau de Zelenski per a Ucraïna és l'únic possible»

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, analitza en aquesta entrevista a SE GRE els grans temes de la política internacional, des de la guerra d’Ucraïna, afirmant que Espanya ajudarà tant temps com sigui necessari el poble del país, fins a la futura presidència de la Unió Europea que assumirà l’Estat en el segon semestre de l’any. Entre altres aspectes, avança un increment dels fons a Palestina, insistint que Espanya defensa una solució al conflicte araboisraelià que passa per dos estats.

Occident està unit en el suport a Ucraïna, però què més es pot fer per pressionar Rússia, quan sembla que les sancions no funcionen?

Sí que estan funcionant. Les sancions necessiten un temps per fer efecte però és evident que estan fent efecte en l’economia russa. Hi ha una segona derivada. Quan esclata una guerra al cor d’Europa, els europeus hem de donar una resposta política, no podem quedar-nos creuats de braços i les sancions són una resposta política davant l’agressió russa i a futurs agressors. Hi ha una derrota també de Rússia en la guerra diplomàtica. L’última resolució de l’Assemblea de l’ONU, que Espanya va votar, condemna clarament aquesta agressió i parlem d’un nombre enorme de països, 144. Hem deixat clar des del Govern que serem amb Ucraïna tant temps com sigui necessari. Així ho hem fet els socis europeus i ajudarem en tots els plans, humanitaris i diplomàtics, garantint que els crims que s’estan cometent a Ucraïna no quedin impunes i amb material bèl·lic perquè pugui defensar la seua sobirania i integritat.

El president del Govern central acaba d’anunciar que s’avançaran les eleccions generals per al 23 de juliol, justament quan aquell mes comença la presidència espanyola de la Unió Europea.Com pot afectar la convocatòria a aquesta presidència?

La presidència està perfectament preparada i no és la primera vegada que es dona la circumstància d’unes eleccions en un estat membre enmig de la presidència. En el nostre cas és, a més, un projecte de país que inclou totes les comunitats autònomes, les forces polítiques de Congrés i Senat i que compta amb la participació de la societat civil.

Hi ha un acord amb Romania que preveu la possibilitat de la doble nacionalitat. Per a quan?

Romania té la presència de ciutadans més gran d’altres països a Espanya, més d’un milió. Des de fa molts anys estan instal·lats en perfecta harmonia, coajuden al desenvolupament econòmic i social del nostre país. Aquí a Catalunya, a Lleida, hi ha una important comunitat. En l’última cimera entre Espanya i Romania es va prendre la decisió d’avançar en un conveni de doble nacionalitat. Fa uns dies vaig tenir un encontre amb el meu col·lega romanès i vam intercanviar el text i queden unes trobades entre els ministres de Justícia. Espero que molt aviat puguem avançar cap a aquest conveni de doble nacionalitat. En la presidència espanyola de la Unió Europea, recolzarem l’entrada de Romania en l’espai Schengen.

En quin punt estan les relacions amb el Marroc?

En aquests moments tenim una nova etapa de relacions mútuament beneficiosa. Venim d’una de les crisis més profundes que hem tingut des de l’arribada de la democràcia. N’hem sortit de manera mútuament beneficiosa, reforçant bases encara més sòlides. Tenim una cooperació en matèria de fluxos que ens ha portat una caiguda del 80 per cent (d’arribades irregulars) quan a Itàlia s’incrementa en un 305 per cent i a Grècia un 90 per cent. Hem vist com han crescut exponencialment les exportacions fins als 12.000 milions. Hi ha 6.000 empreses espanyoles que són exportadores freqüents al Marroc i 1.100 empreses instal·lades.

En què s’ha traduït l’última reunió de Sánchez i Biden?

Tenim un nivell de relacions amb els Estats Units com feia moltes dècades que no teníem. Hem firmat una declaració hispanoestatunidenca que substitueix la de fa 20 anys. El president del Govern espanyol s’ha reunit amb Joe Biden i hem firmat acords que són molt beneficiosos per a Espanya i per als EUA. El més important és que compartim una mateixa agenda que busca la pau a Europa, per a Ucraïna. Creiem en el multilateralisme per fer front als grans desafiaments com la lluita contra el canvi climàtic. Tenim una visió humana de la gestió dels fluxos migratoris irregulars, els intercanvis comercials, universitaris.. Tot això ajuda a tenir una relació estreta com feia dècades que no teníem.

La Xina té una posició ‘particular’, per exemple, sobre Ucraïna o el comerç. Com valora aquest fet?

És una gran potència demogràfica, econòmica o militar. És fonamental per a una cosa tan important com la lluita contra el canvi climàtic. En relació amb Ucraïna, és membre permanent del Consell de Seguretat, un d’aquests països anomenats amb més força que qualsevol altre per garantir la pau, la seguretat i l’estabilitat al món. Aquest és el paper que esperem de la Xina. Han tingut una reunió amb Zelenski en la qual han analitzat el pla de pau del president ucraïnès i han nomenat una persona encarregada d’analitzar les possibilitats de pau que s’ha desplaçat a diversos països. Ens agrada veure la Xina parlar de pau per a Ucraïna.

Veu possibilitats en el pla de pau de Zelenski?

Creiem que és l’únic pla de pau viable.

Com es troben les relacions amb Israel?

Tenim unes excel·lents relacions amb Israel. Volem ajudar a aconseguir la pau a la regió. La posició d’Espanya és ben coneguda, som favorables a una solució de dos estats i de fet aquest any incrementarem com fa molts anys que no ho fèiem els nostres fons per a Palestina: un 25 per cent els nostres fons de cooperació i un 40 per cent els fons per a l’agència de l’ONU que s’ocupa dels refugiats palestins.

Les anomenades ambaixades de la Generalitat sempre han estat una qüestió com a mínim àrida per a la Moncloa. Quina valoració en fa?

No li descobriré res si li dic que les ambaixades les estableix el Consell de Ministres del Govern. En el marc de la nostra Constitució, hi ha una màxima col·laboració de totes les ambaixades del món per projectar Catalunya i tota la resta de les comunitats. Al marc també de la Carta Magna, Catalunya i totes les altres hi ha una sèrie de competències que tenen i que poden exercir també a l’exterior. Per tant, totes les ambaixades d’Espanya al món estan a disposició de Catalunya, dels catalans, de la Generalitat.