Les lleis que es queden al tinter

Dilluns, per sorpresa fins i tot per a les seues pròpies files, Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria d’eleccions el 23 de juliol després de la desfeta electoral dels socialistes en els comicis autonòmics i locals. La decisió es tradueix en la dissolució de les Corts i, amb ella, la paralització del treball del Congrés i el Senat, que es queda limitat a les seues respectives diputacions permanents, “de guàrdia” fins que es constitueixin de nou les Cambres. Amb això, es paralitza la tramitació d’una seixantena de lleis de tot tipus, des d’econòmiques a socials, algunes de les quals havien estat bandera electoral del PSOE per als comicis celebrats fa ara una setmana.

Per exemple la de l’oblit oncològic, que havia de posar fi a la discriminació que pateixen les persones que han patit un càncer quan, per exemple, sol·liciten una hipoteca o una assegurança de vida. La norma havia de beneficiar totes les persones que hagin finalitzat un tractament oncològic cinc anys abans. Però el mateix passa amb la tramitació de la llei de l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica), la tramitació de la qual haurà de començar de zero amb un nou Govern.

Però són moltes més, es quedaran sense aprovar més de seixanta lleis, vint-i-cinc de les quals procedents de decrets llei que ja estan en vigor, unes altres vuit d’aprovades pel Govern de coalició i al voltant d’una trentena impulsades pels grups parlamentaris.Per exemple, es queda sense suport de les Corts la llei de Família, que preveu tres nous permisos, entre els quals destaca un permís retribuït de cinc dies a l’any per cuidar d’un familiar o una persona amb qui es convisqui. Preveu un permís parental, per a la cura de fill, filla o menor acollit per temps superior a un any, fins al moment en què el menor compleixi vuit anys, entre altres punts.Entre les lleis aprovades pel Consell de Ministres que no veuran completada la seua tramitació al Congrés hi ha també la llei de Seguretat Nacional, que limita l’ús de material antidisturbis als cossos de seguretat o restringeix la possibilitat de sancionar la captació o difusió d’imatges i vídeos de manifestacions. D’altra banda, també es frena la llei del Cine, que plantejava nous ajuts que incidirien no només en la producció, sinó també en l’exhibició o el suport a sales independents o de nuclis rurals i la conservació del patrimoni.La llei de creació d’Agència Estatal de Salut Pública ja tenia els terminis molt ajustats perquè pogués ser una realitat abans de final d’any, quan estaven previstes teòricament les eleccions generals, però ara ja no podrà ser.

Havia de ser un organisme dependent del ministeri de Sanitat amb la missió de donar respostes a les emergències de salut que sorgeixin, segons va explicar en la seua presentació l’aleshores ministra, Carolina Darias.També es queda sobre la taula la llei d’eficiència digital de la Justícia, quan el col·lectiu de professionals ha estat, com el cas dels secretaris judicials, o les protagonitzen ara, com els funcionaris de l’Administració de Justícia en vaga. Entre les normes afectades per la convocatòria d’eleccions també hi ha la transposició de directives europees per a la lluita contra el frau, o el projecte de reforma constitucional per suprimir el terme disminuït i substituir-lo per persona amb discapacitat. Tampoc no veuran la llum la de Secrets Oficials, la reforma del Codi Penal per a la protecció de la llibertat d’expressió, així com la destinada a despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya.