Moscou i Kíiv s'acusen de destruir una estratègica presa a Kherson

La ruptura ahir d’una important presa a la vora del riu Dniéper, línia divisòria entre els exèrcits rus i ucraïnès al front sud de la guerra i del col·lapse del qual es van acusar els dos països mútuament, va provocar evacuacions de milers de residents dels dos costats i danys ecològics encara per quantificar. La presa, situada a la ciutat de Nova Kakhovka, a la regió de Kherson i ocupada per les forces russes des del febrer del 2022, va començar a col·lapsar cap a les 02.00 hora local, quan els russos la van volar “des de dins”, segons el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.En total 80 localitats es troben a la zona de perill al llarg del riu Dniéper, la vora esquerra del qual ocupen les tropes russes i les forces ucraïneses la ribera dreta.La Fiscalia General d’Ucraïna va afirmar que al voltant de 40.000 ciutadans havien de ser evacuats, uns 17.000 a la part controlada per Ucraïna i al voltant de 25.000 a la de Rússia. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va condemnar “els terroristes” russos per la destrucció de la presa i va suggerir que Rússia la va volar per aturar la contraofensiva ucraïnesa.El Kremlin, tanmateix, va negar rotundament estar al darrere de la destrucció de la presa i va assegurar que es tracta d’un “sabotatge deliberat” de Kíiv sota falsa bandera.Malgrat la immediata condemna internacional per part de la Unió Europea (UE) i de l’OTAN de la destrucció “per part de Rússia” d’aquesta infraestructura civil, alguns mitjans occidentals van començar a advertir que imatges de satèl·lit preses entre el 28 de maig i el 5 de juny mostraven que la presa va patir danys en els dies previs per la qual cosa es podria haver col·lapsat arran del debilitament de la seua estructura.Tant les autoritats de Rússia com les d’Ucraïna van sol·licitar de forma separada una reunió urgent del Consell de Seguretat de Nacions Unides després de l’atac contra la presa.D’altra banda, Zelenski va rebre el cardenal italià Matteo Zuppi per mediar en el conflicte d’Ucraïna.Durant la trobada entre tots dos, el líder ucraïnès va defensar que la Santa Seu “contribueixi a l’aplicació del pla de pau ucraïnès” i que no acceptarà cap cessament de les hostilitats que no passi per la retirada russa dels seus territoris.Mentrestant, la Comissió Europea va prorrogar veto al gra ucraïnès en països veïns fins al 15 de setembre malgrat el rebuig de Kíiv.