Ucraïna es llança a la contraofensiva i Putin utilitza l'amenaça nuclear

Ucraïna ja ha passat a la contraofensiva a les regions de Donetsk i Zaporíjia, la qual cosa va ser reconeguda ahir pel Kremlin, mentre obté ajuda humanitària per pal·liar les conseqüències de les inundacions causades per la voladura de la presa de Kakhovka, a Khersn, que han provocat el desplaçament de més de 7.000 persones i desenes de morts. “Regió de Donetsk. Combats molt durs. Però hi ha resultat i estic agraït a tots els que ho garanteixen!”, va declarar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en el seu tradicional missatge nocturn.

Encara que Kíiv no va anunciar oficialment la contraofensiva, el president rus, Vladímir Putin, la va donar per començada, adduint que l’exèrcit ucraïnès ha desplegat en diversos sectors del front “reforços estratègics”. El nord-americà Institut d’Estudis de la Guerra (ISW) va indicar en la seua anàlisi diària que les forces ucraïneses han dut a terme “operacions ofensives amb diferent sort” en almenys tres sectors del front: Bakhmut, l’oest de Donetsk i la meridional Zaporíjia.

Tanmateix, segons Putin “les forces ucraïneses no han aconseguit els objectius que es van marcar en cap dels sectors del front”. Paral·lelament, el president rus va anunciar, després de reunir-se amb el seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko, el desplegament d’armes nuclears en territori bielorús després de donar per acabada la preparació de les corresponents instal·lacions.

Quant a les inundacions provocades per la voladura de la presa de Kakhovka dimarts, les autoritats russes van elevar a vuit les persones mortes, xifra que els voluntaris van situar en diverses desenes. Unes 70 persones encara estaven atrapades en un turó a la localitat inundada de Kardaxinka i moltes més continuen esperant el rescat en altres zones de la ribera oriental del Dniéper, sota control rus.

Mentrestant, els aliats de l’OTAN van denunciar la decisió de Rússia d’abandonar el Tractat sobre les Forces Armades Convencionals a Europa (FACE) i van demanar al Govern de Moscou que reconsideri la decisió abans que la retirada entri en vigor.