Només 5 noms sobreviuen a les conselleries des de l'inici de la legislatura
L'executiu tornarà a tenir majoria de dones al Govern, amb 8 conselleres i 6 consellers
Foto de família del Govern de la Generalitat el 25 de maig del 2021.
A la foto del Govern constituït el 26 de maig de 2021 hi sortien el president, Pere Aragonès, i 14 consellers i conselleres. D'aquell executiu, però, només 5 noms sobreviuen al costat del president: les conselleres Laura Vilagrà (Presidència), Natàlia Garriga (Cultura) i Tània Verge (Igualtat i Feminismes); i els consellers Joan Ignasi Elena (Interior) i Roger Torrent (Empresa). La resta de departaments tenen cares noves. La majoria van marxar el 10 d'octubre de 2022, quan Junts va decidir sortir del Govern. I la resta han plegat avui, després de la nova remodelació d'Aragonès. El nou executiu tornarà a tenir ara majoria de dones, amb 8 conselleres i 6 consellers, tal com ja va passar el maig de 2021 amb el Govern d'ERC i Junts.
Els primers consellers i conselleres en marxar van ser els noms de Junts, que van abandonar el Govern l'octubre de 2022, després que les bases de Junts així ho decidissin. Així, van sortir de Palau el qui era vicepresident, Jordi Puigneró; l'exconseller d'Economia, Jaume Giró; l'extitular d'Exteriors, Victòria Alsina; l'exconseller de Salut, Josep Maria Argimon; la qui estava al capdavant de Justícia, Lourdes Ciuró; de Drets Socials, Violant Cervera; i d'Universitats, Gemma Geis. Aquesta darrera era l'única consellera que apostava per marxar del Govern, i la resta preferien mantenir-s'hi.
Aragonès va nomenar aleshores els noms nous per suplir els de Junts. Van entrar a Palau Natàlia Mas (Economia), Meritxell Serret (Exteriors), Joaquim Nadal (Universitats), Juli Fernández (Territori), Manel Balcells (Salut), Carles Campuzano (Drets Socials) i Gemma Ubasart (Justícia). En total, 7 homes i 7 dones al costat d'Aragonès. Qui ha durat menys al càrrec ha estat Fernández, que només ha estat conseller 8 mesos: des de l'octubre de 2022 fins avui.
Amb la nova remodelació, l'executiu recupera la majoria de dones. A partir d'avui, a Vilagrà, Garriga, Verge, Mas, Serret i Ubasart les acompanyaran, a partir d'ara, les noves conselleres d'Educació, Anna Simó, i de Territori, Ester Capella. Pel que fa als homes, a Elena, Torrent, Nadal, Balcells i Campuzano s'hi afegirà David Mascort, nou conseller d'Agricultura.
Pendents dels tribunals
El nou Govern té ara tres conselleres pendents dels tribunals. D'una banda, Serret està condemnada, des del 26 d'abril de 2023 a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa per l'organització de l'1-O. La sentència del TSJC -per un delicte de desobediència- encara no és ferma. Quan ho sigui, si no hi ha canvis, Serret haurà de deixar de ser consellera, i Aragonès haurà de tornar a nomenar un nom nou al capdavant del departament.
En segon lloc, la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanen per Garriga un any d'inhabilitació i 28.000 euros de multa per desobediència i desobediència greu -respectivament-, també per organitzar l'1-O. A més, l'Advocacia reclama també una multa de 30.000 euros per la consellera de Cultura.
Simó, fitxatge d'avui per Educació, també ha estat pendent dels jutjats. El TSJC l’ha condemnat fa pocs dies a quatre mesos d’inhabilitació en considerar provat que, juntament amb la resta de membres independentistes de la Mesa de Carme Forcadell, havia desobeït almenys en sis ocasions el TC en permetre la tramitació d’iniciatives parlamentàries que anaven en contra de resolucions del mateix alt tribunal, com ara les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. Aquest judici va haver de ser repetit per ordre del Tribunal Suprem. Les penes s’han rebaixat notablement i el temps ja complert es descomptarà.
