Aragonès remodela el Consell Executiu per tal d'acabar la legislatura l'any 2025

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va portar ahir a terme una remodelació de l’Executiu amb la substitució dels responsables d’Acció Climàtica, Territori i Educació, a poc més d’un mes per a les eleccions generals del 23 de juliol, per tal de resistir fins al final del seu mandat, el febrer del 2025. El cap del Govern va aprofitar la sortida de la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, que farà tàndem amb Gabriel Rufián a les llistes electorals d’ERC al Congrés, per remodelar part del seu Consell Executiu. Jordà, que ha hagut de bregar en els últims mesos amb la gestió de la sequera, deixarà el lideratge del seu departament en mans de David Mascort, exalcalde de Vilablareix (Gironès) i fins ara secretari general d’Acció Climàtica.

La conselleria de Territori que dirigia Juli Fernàndez –que va entrar al Govern després de trencar-se el pacte de govern ERC-Junts–, passarà en mans de la fins ara delegada del Govern a Madrid, la lleidatana Ester Capella. Finalment el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que durant aquests dos anys de legislatura ha xocat frontalment amb la comunitat educativa, serà substituït per la també lleidatana Anna Simó, històrica dirigent d’ERC i titular de Benestar Social amb Pasqual Maragall. Aragonès, que es troba al capdavant d’un Govern en minoria des de la sortida de Junts, va voler desvincular els canvis del revés que va patir ERC a les municipals i va asseverar que aquests es deuen a la seua voluntat d’enfortir l’Executiu per esgotar el mandat.

“Són per afrontar la segona part de la legislatura amb més fortalesa i energia renovada”, va asseverar, afegint que “aquests canvis estan formulats amb la planificació que les eleccions catalanes siguin el mes de febrer de l’any 2025”.En aquest sentit, el president va encarregar als nous consellers en l’acte de presa de possessió del càrrec “cristal·litzar totes les transformacions” impulsades pel Govern en l’any i mig que queda. Els substituts tenen un marcat perfil de partit, gran sintonia amb el president i una àmplia experiència en els seus àmbits de gestió.

La gestió de la sequera, la Ronda Nord i la crisi educativa, grans reptesTeresa Jordà, Juli Fernàndez i Josep Gonzàlez-Cambray deixen als seus successors els seus departaments amb diversos fronts per resoldre.

El nou consell d’Acció Climàtica, David Mascort, s’estrenarà avui al càrrec compareixent a la roda de premsa posterior a la reunió del Govern i haurà de fer front als caps solts que la seua antecessora deixa en un tema tan important com la gestió de la sequera i les seues conseqüències al camp.El perfil que possiblement ha patit més desgast en aquests primers dos anys de legislatura ha estat el de Gonzàlez-Cambray que ha hagut de fer front a diverses vagues del sector educatiu pels canvis que ha volgut introduir el conseller d’Educació, per exemple, al calendari escolar. Però també a altres qüestions com l’inici de la gratuïtat de l’etapa de 0 a 3 anys, l’increment de les plantilles de professorat i la consolidació d’altres inversions. Ara la seua successora, Anna Simó, haurà de consolidar els canvis que s’han dut a terme fins ara i fer-ho “incorporant el màxim de la comunitat educativa”.

Així mateix, haurà d’afrontar la complexitat de les sentències que obliguen a l’aplicació del 50% de castellà en aules.El relleu més sorprenent potser és el de Fernàndez, que des del seu nomenament l’octubre de l’any passat ha estat vuit mesos al capdavant de Territori, temps en què ha viscut algun glop amarg, com quan el Govern, per poder aprovar els pressupostos, va firmar un acord amb el PSC que incloïa el compromís de construcció de la Ronda Nord del Vallès, un projecte a què ell s’havia oposat.Així les coses, entre els reptes de Capella a Territori, haurà d’afrontar el projecte sobre aquesta carretera, a més de les diferents negociacions amb l’Estat, com la del traspàs de la gestió de Rodalies, i consolidar les polítiques d’habitatge. El seu càrrec com a delegada a Madrid es cobrirà després de les eleccions generals.

Només 5 consellers sobreviuen des de l’inici de la legislaturaA la foto del Govern de la Generalitat constituït el 26 de maig del 2021 sortien el president, Pere Aragonès, i 14 consellers.

Tanmateix, d’aquell Executiu només cinc noms sobreviuen al costat del president: les conselleres Laura Vilagrà (Presidència), Natàlia Garriga (Cultura) i Tània Verge (Igualtat i Feminismes); i els consellers Joan Ignasi Elena (Interior) i Roger Torrent (Empresa). La resta de departaments tenen cares noves. La majoria van marxar el 10 d’octubre del 2022, quan Junts va decidir sortir del Govern.

La resta van deixar el seu càrrec ahir, després de la nova remodelació d’Aragonès. Qui ha durat menys en el càrrec ha estat Juli Fernàndez, que només ha estat conseller 8 mesos.Amb els nous canvis, l’Executiu tornarà a tenir ara majoria de dones, amb 8 conselleres i 6 consellers, tal com ja va ocórrer el maig del 2021.