BARCELONA
Collboni pren l'alcaldia de Barcelona a Trias després d'un canvi de guió de Colau i PP
El socialista promet ser l'“alcalde de tots” i BComú i populars justifiquen “per responsabilitat” l'inesperat suport || El de Junts, que va segellar un acord amb ERC, insinua que pot dimitir: “Que us bombin”
El socialista Jaume Collboni va prendre ahir, per a sorpresa de molts, al candidat de Junts i vencedor el 28-M, Xavier Trias, l’alcaldia de Barcelona a l’aconseguir in extremis el suport de BComú i el PP. El pacte segellat entre els juntaires i ERC a primera hora de la tarda i la negativa d’Ada Colau de sumar-se a acords amb el PP per entregar l’alcaldia als socialistes semblaven indicar que Trias es convertiria en el nou edil. No obstant, el gir de guió de BComú a última hora i el suport dels populars, que van guardar la incògnita fins al final, el van desbancar del govern i Collboni es va alçar amb la vara de comandament gràcies al suport de 23 regidors, davant els 16 que va recollir Trias.
Aquesta és la segona vegada que assoleix l’alcaldia la segona força, després que el 2019 els vots de la llista de Manuel Valls, BComú i el PSC donessin l’alcaldia a Colau, en detriment del candidat d’ERC, Ernest Maragall, que torna a quedar-se fora de l’executiu municipal. Collboni, que va assumir el càrrec prometent ser “l’alcalde de tots”, va afirmar tenir “plena consciència dels suports que ho han fet possible” i que l’aboquen, per ara, a un govern en minoria, ja que BComú va dir que es quedarà a l’oposició. La ja exalcaldessa, Ada Colau, va defensar el seu vot afirmant que fer alcalde el socialista ha estat un “mal menor” davant de la possibilitat que entrés Junts i va negar acords amb el PP. El seu candidat, Daniel Sirera, va justificar el seu suport per “responsabilitat” per evitar “donar Barcelona als separatistes”.
Trias va denunciar una “operació” antiindependentista per apartar-lo de l’alcaldia i va deixar les portes obertes a la seua sortida de l’ajuntament. “Ja ho vaig dir: si no soc alcalde, que us bombin a tots”, va etzibar davant la derrota. Maragall va titllar el moviment in extremis d’un “espectacle vergonyós”. Aquest missatge va ser emfatitzat pel president del Govern, Pere Aragonès, que va retreure a Collboni l’“acord cuinat a Madrid”.