Experts alerten del malbaratament de l'aigua en el reg a manta i plantegen encarir-ne el preu en usos agrícoles

Els experts alerten del malbaratament de l'aigua en la tècnica del reg a manta -el reg dels camps per inundació- i, fins i tot, plantegen encarir-ne el preu en els usos agrícoles. Així ho defensa l'enginyer industrial Joan Gaya, que assegura que "no té cap sentit" que a Catalunya encara hi hagi regadius que utilitzen aquesta tècnica, considerada antiga, com és el cas de les hectàrees que abasteix el canal Urgell. Davant d'això, proposa estendre el cànon per ús de l'aigua, que s'aplica a altres usos com el domèstic, als usos agrícoles. A banda, el geògraf David Saurí demana deixar de dependre de la pluja i invertir en la dessalinització i regeneració, uns recursos "que no s'estan explotant de manera absoluta".

Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita Contra la Desertificació i la Sequera, celebrat aquest passat dissabte, diversos experts en gestió de l'aigua alerten en declaracions a l'ACN de la necessitat de deixar de mirar quanta aigua cau del cel i centrar els esforços en dos pilars: l'increment de l'oferta d'aigua, principalment a través de la dessalinització i la regeneració, i la reducció de la demanda mitjançant l'optimització dels recursos.

Ara com ara, a Catalunya hi ha 495 municipis en situació d'excepcionalitat per la sequera, mesura que afecta a més de 6 milions de persones i que implica restriccions en els usos agrícoles, industrials, i urbans. En les últimes setmanes, l'ACA ha afirmat que no descarta que el territori entri en estat d'emergència el mes de setembre, fet que implicaria restriccions en l'ús d'aigua a les llars.

Després de les pluges del mes de maig i juny, David Saurí, geògraf i membre del Grup de Recerca en Aigua del departament de Geografia de la UAB, admet que s'ha reduït el risc d'entrar en fase d'emergència a la tardor, tanmateix, insisteix que calen "alternatives" a llarg termini. "Totes les prediccions diuen que amb el canvi climàtic hi haurà una reducció de les precipitacions i canvis en el cicle de l'aigua que revertiran en una reducció dels recursos dels rius i aqüífers", sentencia.

Incrementar l'oferta: dessalinitzar i regenerar

"A Catalunya plou raonablement, ni poc ni molt, el que passa és que tenim una cultura d'aprofitament de l'aigua com si hagués de ploure sempre", afirma l'enginyer industrial Joan Gaya, que ha estat gerent del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya.

Tant Gaya com Saurí celebren que, finalment, la dessalinització i la regeneració han agafat protagonisme i que el Govern ha anunciat diversos projectes per potenciar aquests recursos. Ara com ara, les dues plantes de dessalinització que hi ha a Catalunya, a Blanes i el Prat, funcionen a màxim rendiment. De fet, la dessalinització ja és la primera font de subministrament dels municipis que cobreix Aigües de Barcelona. Ara, el Govern ha projectat una tercera planta al Baix Penedès, que s'espera que estigui acabada en els pròxims tres anys i mig. "Estaven previstes fa deu o quinze anys, per què ens hem d'esperar a veure les orelles al llop per fer les coses?", qüestiona Gaya.

Pel que fa a l'aigua regenerada, el pla de l'executiu català contempla ampliar de les 24 a 40 les, i arribar així als 120 hm³ anuals d'aigua reutilitzada, 50 hm³ més que ara.

Mentrestant, els experts admeten que l'únic que es pot fer és "ser curosos" i invertir en l'optimització dels recursos. En el cas de l'aigua que es destina per a usos urbans, Gaya i Saurí coincideixen que la capacitat d'estalvi així com el marge de millora és molt petit. De fet, en municipis molt poblats de l'àrea metropolitana de Barcelona el consum d'aigua està entorn els 100 litres per persona i dia, el mínim que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS), quan en l'actual estat d'excepcionalitat l'ACA limita aquesta quantitat a 230 litres. El focus, per tant, el posen principalment en els usos agrícoles.

Optimitzar el consum en els usos agrícoles

Segons dades de l'ACA, l'agricultura consumeix al voltant del 70% de tota l'aigua de Catalunya. La resta, queda repartida entre els sectors domèstic (19%), industrial (9%) i ramader (2%). Davant d'aquestes dades, els experts avisen que hi ha un problema "greu" en l'ús d'aigua a l'agricultura, provocat principalment pels regadius que utilitzen la tècnica del reg a manta, un mecanisme que rega els camps per inundació i que es considera "antic". "És complicat perquè els pagesos et diran que no malbarata l'aigua, però sí que és veritat que cal modernitzar els regadius i que no es gasti tanta aigua per produir aliments", opina Saurí.

Al seu torn, Gaya aposta per anar una mica més enllà i proposa que el cànon per l'ús de l'aigua també s'apliqui al sector agrari. Ara com ara, aquest tribut només s'aplica als usos agrícoles i ramaders si l'activitat que desenvolupen genera contaminació. "No té cap sentit que hi hagi tantes hectàrees que reguin a manta, cap sentit. No es fa amb mala fe, sempre s'ha fet, és un ús cultural, però la gent ha de començar a comprendre que s'ha de fer d'una altra manera", defensa l'enginyer industrial.

En aquest sentit, recorda que quan el 2012 l'ACA va imposar el cànon per l'ús d'aigua a les zones urbanes, una idea que qualifica de "brillant", "tothom va tancar l'aixeta". "Aquest senyal econòmic, en altres usos, especialment els agraris, encara no ha arribat, i crec que hauria d'arribar", constata.

Més enllà dels usos agrícoles, per tal d'incrementar la capacitat d'estalvi, Saurí també aposta perquè els ajuntaments "facin un pas més" i comencin a fer regeneració d'aigua a escala local, amb mesures com instal·lar depuradores als soterranis dels blocs de pisos o reaprofitar les aigües pluvials amb la instal·lació de tancs en les llars amb jardí o espai suficient per a aquest propòsit.

Amb tot, els experts assenyalen que Catalunya hauria de perseguir polítiques com les que hi ha implementades Israel o Califòrnia, zones amb climes inclús més àrids que aquí, i que tenen grans infraestructures de reutilització i reaprofitament de l'aigua. "La sequera és un concepte cultural, perquè segurament plovent el que plou aquí, a Israel no parlarien de sequera", conclou Gaya.