Un poble irlandès diu "no" als mòbils per a menors de 12 anys

El debat sobre l’impacte de les noves tecnologies entre els més petits ha portat a la localitat irlandesa de Greystones, el sud de Dublín, a unir forces per prohibir en tot el municipi, no només a les escoles, l’accés als telèfons mòbils a menors de 12 anys.

Aquesta innovadora idea, que està començant a estendre’s ràpidament per tot el país, aspira a reduir els nivells d’ansietat que detecten els professionals en els escolars i a alleujar, alhora, la pressió que estableixin els pares a l’hora de decidir quan els entreguen el seu primer mòbil. La iniciativa està inspirada en aquest proverbi que diu que "fa falta un poble per educar un nen", explica a EFE la seua impulsora, Rachel Harper, directora de l’escola de primària San Patricio de Greystones.

L’educadora, al costat dels altres set directors de la resta de col·legis d’aquesta localitat costanera, d’uns 30.000 habitants, i de la veïna Delgany, ha aconseguit que la majoria dels pares s’hagi acollit a aquest programa voluntari, fins crear un impuls encaminat a convertir-lo en "la nova normalitat".

"La idea és que sigui la nova normalitat per als nens a Greystones i Delgany, que si un nen de San Patricio va al club de tenis o de rugbi, o a un campament el cap de setmana o a la platja, senti que tots són iguals a altres de la seua edat, que ningú no tingui un mòbil, perquè com em diuen alguns nens, 'senyoreta Harper, això és just, som tots iguals, no hi ha exclusió'", assenyala la directora.

MENYS PRESSIÓ PER A PARES I NENS

La pressió de grup existeix, lamenta Harper, entre ells i cap als progenitors, i "cada vegada a una edat molt més primerenca, als nou, deu anys, ja demanen un telèfon mòbil".

"Els pares no volen que els seus fills se sentin exclosos o que siguin els rars, els que es perden alguna cosa. Crec que això ho veuen com a alguna cosa just. Els inquieta fins i tot plantejar-nos aquestes preocupacions per por de ser vistos com massa protectors o com els que jutgen als quals han donat un mòbil als seus fills", exposa.

Per això, prossegueix, "estan encantats" que sigui l’escola la que lideri la campanya "Takes a village..." ("Fa falta un poble..."), després de constatar a començaments d’any a través de qüestionaris que els menors presenten més nivells d’ansietat no només per l’impacte de la pandèmia sinó també per les noves tecnologies.

"Respecte als mòbils, ens vam adonar que si un nen ja té ansietat i està preocupat pot buscar informació amb un sol click. Aquí tenim 17 nens d’Ucraïna que els va molt bé, però això pot portar a les aules la qüestió de la guerra i poden trobar-se amb material molt violent", recorda Harper.

Així mateix, han detectat que amb "nou, deu i fins i tot vuit anys d’edat", els xavals estan ara "molt més preocupats per la seua imatge corporal" i per "com creuen que han de lluir", el que suggereix que "estan creixent més ràpid i que comencen molt abans a bregar amb qüestions d’adolescents". A Rachel Capatina, de vuit anys, li sembla "una bona idea" que no vagi a tenir un telèfon intel·ligent fins, almenys, dins de quatre cursos, mentre que la seua germana Jane, de deu, també haurà d’esperar algun temps.

UNA "BONA IDEA" CONTRA EL BULLYING

"És una bona idea que els nens no tinguin mòbil perquè per a alguns nens és fàcil assetjar altres nens. És a dir, perquè pot ser més fàcil que algú vingui i digui jo tinc un telèfon i a tu no, i no pot vindre a jugar amb nosaltres", observa la petita, filla d’un moldau i una ucraïnesa.

Capatina entén, malgrat la seua joventut, que, en aquest escenari, "mama podria dir que sí" perquè "no vol que la seua filla pateixi 'bullying'". "No és el millor per als nens ja que així en podrien controlar d’altres, el que fan i el que diuen. Jo estic contenta perquè la meua mare m’ha dit que no tindré un mòbil fins els 12 anys, estic d’acord amb això perquè sé que els nens han de ser nens", afirma Rachel.

Josh Webb, de 12 anys, tampoc no el preocupa el fet de què hagi de guardar al calaix el telèfon que ja li havien comprat els seus pares. "Al principi -reconeix- vaig pensar que era una regla una mica rara. No em va agradar gaire, però atès que realment la vaig entendre en el context general em vaig adonar que era una bona norma. Els xavals de la meua edat no haurien d’estar fent les coses que poden fer amb un mòbil, com enviant missatges de text tota la nit o buscant coses que no han de veure".