El PP trenca amb Vox a Extremadura mentre segella el pacte a les Balears

Les negociacions entre PP i Vox després de les passades eleccions del 28 de maig estan deixant resultats desiguals a les diferents comunitats autònomes. Mentre que els populars han cedit al partit d’extrema dreta la presidència del Parlament balear per assegurar-se la investidura de Marga Prohens (PP) com a cap de l’Executiu autonòmic, les seues discrepàncies a Extremadura aboquen la comunitat a una repetició electoral. La falta d’acord entre ambdós partits va provocar ahir que el PSOE mantingui la presidència de l’Assemblea extremenya.

La líder regional del PP i candidata a la presidència de l’Executiu autonòmic, María Guardiola, que pretenia governar en solitari, va criticar la “supèrbia i l’ànsia de poder” de Vox. Va assegurar que això pot conduir a una nova convocatòria electoral i va dir que “jo no puc deixar entrar en el govern els que neguen la violència masclista”.Mentrestant, els de Santiago Abascal van responsabilitzar els populars per la falta de consens a l’Assemblea, si bé es van mantenir oberts a negociar la seua entrada en el Govern. En aquest sentit, van insistir que són “imprescindibles” per formar una alternativa a l’esquerra.

La nova presidenta de la Cambra, Blanca Martín, té de termini fins al 20 de juny per proposar un candidat a la presidència de la Junta, i aquest es debatrà abans del 20 de juliol.Mentrestant, Gabriel Le Senne, de Vox, va ser designat president del Parlament balear amb els vots del PP i del seu partit, en compliment del pacte per facilitar la investidura com a presidenta del Govern de la líder del PP autonòmic Marga Prohens. Després de la constitució de la Mesa, Le Senne va dir que vol apartar el “sectarisme” de les institucions.En els últims anys, el nou president de la Cambra balear, que es defineix com a catòlic i liberal, ha publicat en xarxes socials missatges de contingut misogin i xenòfob. “Les dones són més bel·ligerants perquè no tenen penis”, va arribar a afirmar.

A més, és contrari a l’avortament i l’eutanàsia i negacionista de la covid, la crisi climàtica o la violència masclista.

Feijóo relativitza la condemna a un candidat de VoxEl líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va protagonitzar ahir una nova polèmica al referir-se al que va ser número u de Vox per presidir la Generalitat valenciana, Carlos Flores, condemnat per violència masclista contra la seua dona. “Va ser condemnat fa vint anys? És veritat.

És un catedràtic en Dret Constitucional? És veritat. Ha complert la sanció? És veritat. Va tenir un divorci dur i va comportar un abús verbal cap a la seua exdona”, va afirmar el dirigent popular.

Feijóo es va atribuir la iniciativa d’haver vetat Flores al Govern valencià i va assegurar que en l’acord de govern amb Vox no hi ha “ni una coma que qüestioni la violència masclista”.La portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, va censurar aquestes declaracions i va advertir que “no hi ha pactes, ni acords, ni divorcis durs que justifiquin blanquejar la violència de gènere”. També va dir que “amb les posicions d’aquells que neguen o justifiquen” la violència de gènere “Espanya està retrocedint 20 anys”. La titular d’Igualtat, Irene Montero, va afirmar que “dir divorci dur a la violència masclista és banalitzar i normalitzar la violència contra les dones”.En un altre ordre de coses, Feijóo va acceptar fer un debat amb Pedro Sánchez i Yolanda Díaz com a representants del Govern espanyol.

També accepta celebrar-ne un altre a 7 amb PSOE, Sumar, Vox, ERC, PNB i Bildu.

Díaz nega el veto a Montero a les llistes de SumarLa vicepresidenta segona del Govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va negar ahir que hi hagi hagut “veto” a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, a les llistes electorals del seu projecte i va assegurar que aquest “no és el seu estil”. Malgrat que va defensar que totes les persones que s’han integrat a la seua formació són “importants”, va al·legar que en un acord de coalició entre una quinzena de forces progressistes, inclosa Podem, hi ha hagut “renúncies”.