SEGRE

RÚSSIA

Els bàltics es coordinen amb Finlàndia per seguir 'intensament' la situació a Rússia

Els tres Estats bàltics -Estònia, Lituània i Letònia- es mantenen en estret contacte amb Finlàndia per seguir el desenvolupament dels esdeveniments a Rússia, des de la seua condició de països que formen part del flanc oriental tant de l’OTAN

Los bálticos se coordinan con Finlandia para seguir

Los bálticos se coordinan con Finlandia para seguir "intensamente" la situación en RusiaEFE/EPA/STEPHANIE LECOCQ

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els tres Estats bàltics -Estònia, Lituània i Letònia- es mantenen en estret contacte amb Finlàndia per seguir el desenvolupament dels esdeveniments a Rússia, des de la seua condició de països que formen part del flanc oriental tant de l’OTAN com de la Unió Europea (UE).

"Som en estret contacte per coordinar-nos i intercanviar informació", va afirmar la primera ministra estona, Kaja Kallas, en el seu compte a Twitter, incloent en els seus missatges als seus homòlegs de Letònia i Lituània -Krisjanis Karins i Ingrida Simonyte-, així com al finlandès Petteri Orpo.

"Estem preparats per adoptar mesures addicionals si és necessari per protegir les nostres fronteres", va assegurar Karins en un tuit al·lusiu als contactes amb els seus homòlegs bàltics i finlandès.

Simonyte, per la seua part, va considerar que "com més es preocupi 'el segon exèrcit més fort del món’ per la contraofensiva sorgida entre les seues files, menys feina quedarà per a Ucraïna".

Anteriorment, Kallas havia instat ja la població estona a no viatjar a Rússia, mentre des del conjunt dels tres països bàltics, exrepúbliques soviètiques, s’informava d’un reforçament de les seues fronteres orientals.

Tant Estònia com Letònia tenen frontera terrestre amb Rússia, mentre que Lituània la té a través de l’enclavament rus de Kaliningrado.

Finlàndia, país que va completar el seu ingrés en l’OTAN l’abril passat, té la més extensa frontera terrestre amb Rússia entre els socis de l’Aliança i de la Unió Europea, amb un total de 1.340 quilòmetres.

El primer ministre finlandès, que va accedir al seu càrrec aquesta mateixa setmana, alerta des del seu compte a Twitter dels "profunds conflictes" existents entre les forces armades russes i també de l’abundant informació no verificada que circula.

"Estem seguint de prop el desenvolupament de la situació", va apuntar Orpo, que va qualificar de "greu" la situació.

En termes semblants es va pronunciar també a Twitter el ministre d’Exteriors suec, Tobias Billström, el país del qual està pendent de la ratificació de Turquia per poder completar la seua integració en l’Aliança Atlàntica.

Les reaccions bàltiques i nòrdiques segueix a la declaració de rebel·lia del cap del grup de mercenaris Wagner, Yevgueni Prigozhin, que ahir a la nit va afirmar tenir sota control l’Estat Major de les forces russes a la ciutat de Rostov, al sud de Rússia.

El president rus, Vladímir Putin, va qualificar de "traïció" la sublevació iniciada ahir a la nit per Prigozhin i va assegurar, en un missatge a la nació per la televisió pública, que els responsables "pagaran per això".

tracking