El líder del Grup Wagner assegura que l'objectiu de la rebel·lió no era enderrocar el govern rus

El líder del Grup Wagner, Yevgeni Prigozhin, ha assegurat aquest dilluns que el seu objectiu amb la rebel·lió armada no era enderrocar el "govern elegit democràticament" del president rus, Vladimir Putin, i ha afirmat que els mercenaris es van donar la volta "per evitar un vessament de sang". "Lamentem haver colpejat a la Força Aèria, però això és perquè estaven llançant bombes. (...) Ni un sol militar va morir a terra. (...) El propòsit era evitar la destrucció de Wagner i portar davant de la justícia als qui van cometre tants errors en el curs de l’operació militar especial", ha assenyalat Prigozhin, en parador desconegut i en les seues primeres declaracions després de la rebel·lió que va posar a les forces russes en estat d’alerta al llarg del cap de setmana.

Així mateix, Prigozhin ha indicat que si els mercenaris de Wagner haguessin estat al capdavant de les primeres operacions a terra ucraïnesa després d’anunciar-se l’"operació militar especial" –en al·lusió a la invasió russa d’Ucraïna–, els enfrontaments haguessin durat escassos dies, ha recollit el portal de notícies Meduza. "Les nostres accions van revelar serioses bretxes de seguretat a tot el país: bloquegem tots els aeròdroms i unitats militars. En 24 hores vam recórrer una distància similar a la de les tropes cap a Kíev el 24 de febrer i des d’aquest mateix punt cap a Uzhgorod", ha subratllat el líder de Wagner. Hores després de l’inici de la rebel·lió i davant de l’avenç de les unitats del Grup Wagner cap a Moscou, el Kremlin va anunciar un acord que implica que Prigozhin es traslladi a Bielorússia, així com la retirada de càrrecs per traïció contra ell i garanties de no encausar els membres del grup de mercenaris per les seues accions. Després de l’acord, Prigozhin va donar ordre als membres del grup a abandonar les posicions preses durant el seu avenç, inclòs el seu replegament del centre de la ciutat de Rostov del Don, de cara a una reducció de les tensions, derivades de la seua lluita contra la cúpula del Ministeri de Defensa i l’Exèrcit rus en el marc de la invasió d’Ucraïna, desencadenada el febrer de 2022 per ordre del president rus, Vladimir Putin.