La sublevació dels mercenaris del Grup Wagner evidencia les debilitats de Putin

La rebel·lió de la companyia de mercenaris russa Grup Wagner va començar dissabte al matí i va acabar la matinada de diumenge sense danys personals i pocs de materials, però va posar encara més en evidència les debilitats del règim rus i el seu president, Vladímir Putin, que el deixa en una clara situació de fragilitat de cara al futur. La sublevació dels mercenaris contra el mandatari rus i la seua cúpula militar la van justificar al·legant que el Kremlin havia bombardejat presumptament alguns dels seus campaments durant la invasió d’Ucraïna, segons va assegurar el cap de Wagner, Ievgueni Prigojin. Els wagnerians van travessar sense cap resistència la frontera entre Rússia i Ucraïna, van entrar a la ciutat de Rostov del Don i van ocupar sense ni un sol tret l’Estat Major i altres objectius militars i van desplaçar almenys quatre columnes militars gairebé fins a Moscou sense patir cap baixa, però abatent diversos helicòpters i un avió militar rus.

A tot just 200 quilòmetres d’arribar a Moscou la columna es va aturar després que Prigojin conversés amb el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, el principal aliat de Putin, i acordés fer mitja volta per “evitar un vessament de sang”. Després d’aquest anunci, els mercenaris russos van tornar a les seues bases, mentre que Prigojin es va exiliar a Bielorússia i no serà perseguit penalment a Rússia. Aquest va ser un dels punts de l’acord entre el líder de Wagner i Lukaixenko que, van assegurar fonts governamentals, va comptar amb el vistiplau de Putin.Amb els mercenaris tornant a les seues bases i els mandataris del Kremlin recuperant l’alè després de 24 hores frenètiques, Rússia va començar ahir a recuperar-se de la rebel·lió.

Després que Prigojin abandonés Rostov del Don dissabte a la nit i desaparegués, suposadament en direcció a Bielorússia, els wagnerians van començar a abandonar la ciutat entre crits de joia d’una banda i xiulets de l’altra. Malgrat que el Grup Wagner va protagonitzar una rebel·lió qualificada pel Kremlin de traïció i “punyalada a l’esquena”, molts russos veuen en aquesta formació paramilitar herois que han portat victòries a les armes russes i que s’enfronten a la burocràcia, la qual cosa genera sentiments contraris en la població. D’altra banda, l’empresari opositor rus Mikhaïl Khodorkovski, l’home més ric de Rússia fins a la seua condemna i exili, va lamentar que amb el fracàs de la sublevació de Wagner es perdés l’oportunitat d’un canvi a Rússia, però va cridar a estar llestos per a noves revoltes.

“Hem deixat escapar la situació, això és negatiu. Però el règim s’ha debilitat com a conseqüència, i això és positiu”, va dir a la xarxa social Telegram.

EUA veu en l’afer una oportunitat per a Ucraïna i la contraofensiva

El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va afirmar ahir que els fets de les últimes hores a Rússia representen una oportunitat per a Ucraïna i la seua contraofensiva. “En la mesura que Rússia ara està distreta, que Putin ha de preocupar-se pel que passa dins de Rússia tant com s’ha de preocupar pel que està provant de fer, sense èxit, a Ucraïna, crec que això crea un avantatge addicional per als ucraïnesos”, va dir Blinken, que va advertir que la rebel·lió de Wagner i les seues conseqüències podrien no haver acabat. Des de Kíiv van assenyalar que la rebel·lió és una mostra més “del caos que hi ha” entorn del president Putin.