El líder de Wagner assegura que no volia enderrocar Putin i aquest assenyala Occident

El líder del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin, va assegurar ahir que el seu objectiu amb la rebel·lió armada no era enderrocar el “Govern elegit democràticament” del president rus, Vladímir Putin, i va afirmar que els mercenaris van fer mitja volta “per evitar un vessament de sang”. En les seues primeres declaracions després de ser vist per última vegada dissabte a la nit, després de posar fi al motí dut a terme pel seu Exèrcit de mercenaris, va assegurar que el propòsit de la seua rebel·lió “era evitar la destrucció de Wagner i portar davant de la justícia els qui van cometre tants errors en el curs de l’operació militar especial” a Ucraïna.Prigojin va assenyalar que Wagner “havia de deixar d’existir l’1 de juliol a conseqüència de les intrigues” de l’elit militar russa. Es tracta de la data límit establerta pel president rus, Vladímir Putin, i el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, perquè tots els voluntaris que participen en la guerra a Ucraïna havien de firmar contractes amb Defensa, amb la qual cosa el Grup Wagner, que rebutjava aquesta condició, quedaria proscrit.Ahir a la nit, en un missatge a la nació, Putin va assegurar als mercenaris que es respectarà l’acord amb Wagner, pel qual les autoritats russes es comprometen a no castigar els amotinats.

A més, els va oferir anar-se’n a Bielorússia o bé firmar un contracte amb l’exèrcit rus per unir-se a les seues forces armades. A més, el líder rus va acusar Occident d’estar darrere de la rebel·lió. “Ucraïna i Occident volien que els russos es matessin entre si.”En aquest sentit, el ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va assegurar que Rússia investiga si els serveis d’intel·ligència d’Occident van estar implicats en la rebel·lió.

El cap de la diplomàcia russa va afegir en aquest sentit que els serveis d’intel·ligència nord-americana esperaven que el motí tingués èxit. A més, va dir que el Grup Wagner continuarà operant a la República Centreafricana i Mali malgrat la revolta del cap de setmana

Prigojin assegura que el Grup Wagner tenia fins al dia 1 de juliol per ser dissolta

Biden: “Ni Occident ni l’OTAN no han estat implicats en l’intent de sublevació a Rússia”

La contraofensiva hauria aconseguit reconquerir fins ahir al sud del país un total de 130 quilòmetres quadrats que estaven ocupats per Rússia, segons la viceministra de Defensa d’Ucraïna, Hanna Maliar, i “s’hauria avançat a un ritme d’entre un i dos quilòmetres” al voltant de la ciutat de Bakhmut, a la província de Donetsk.També a Donetsk, però tocant ja a la regió veïna de Zaporíjia, les tropes ucraïneses van recuperar la localitat de Rivnopil, segons va indicar la viceministra.Per la seua banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va lamentar que “l’atenció del món a l’amenaça russa a la central de Zaporíjia” encara sigui “insuficient”, i va insistir que les forces russes que l’ocupen han decidit minar la planta.

La Unió Europea es prepara per a una Rússia políticament inestable

La Unió Europea s’està preparant davant de la possibilitat d’inestabilitat política en una gran potència nuclear com Rússia, després que l’intent de motí protagonitzat pel líder del grup de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigojin, hagi agafat la Unió Europea per “sorpresa”, segons va reconèixer ahir el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell.

“Porta temps fer una estratègia per fer front a tal situació. Treballarem, tothom comença a fer anàlisis sobre els possibles escenaris que podrien ocórrer”, va indicar Borrell en una roda de premsa al terme d’un Consell de ministres d’Afers Exteriors de la UE, en el qual es va abordar la “insurrecció armada avortada” de Prigojin d’aquest dissabte passat.El polític lleidatà va considerar que “és evident que la visió que tenim ara de Rússia és totalment diferent”, ja que “no és només una amenaça per què tingui capacitat militar” per envair un país, sinó “també” per la situació política interna, amb un sistema polític que està “mostrant esquerdes”.Per la seua banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, va remarcar que ni Occident ni l’OTAN van estar involucrats en l’intent de sublevació de Prigojin.Durant aquest cap de setmana, Biden va conversar per telèfon amb els responsables de França, Alemanya i el Regne Unit per analitzar la situació a Rússia.Per la seua part, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va reiterar que el president rus, Vladímir Putin, va cometre un “error estratègic” amb la invasió d’Ucraïna, en les seues primeres declaracions després de la revolta dels mercenaris del Grup Wagner. A més, va declarar que no veu indicis que Rússia “estigui preparant” l’ús d’armes nuclears però va advertir des de Vílnius que l’aliança atlàntica vigila aquesta possibilitat.

Ucraïna pressiona i demana més armes per aprofitar la crisi a Rússia

Les Forces Armades d’Ucraïna van anunciar ahir nous avanços a l’est i el sud del país, mentre els dirigents ucraïnesos van demanar als seus socis que accelerin l’enviament d’armes per aprofitar les tensions provocades per la rebel·lió del grup Wagner en les estructures de poder russes.