Fiscalia sol·licita jutjar per terrorisme els dotze CDR detinguts durant l'operació Judes

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha sol·licitat obrir judici oral contra els dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts per la Guàrdia Civil l’any 2019 per presumptament pertànyer a una organització terrorista, i a vuit els atribueix també els suposats delictes de tinença, dipòsit i fabricació d’explosius i estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa. Les penes per aquests delictes podrien arribar fins als disset anys de presó. Una vegada que la sala penal de l’Audiència Nacional hagi confirmat l’obertura del judici, la Fiscalia formularà l’escrit d’acusació amb els fets concrets que atribueix a cadascun dels detinguts.El Ministeri Públic ha traslladat aquesta petició a l’Audiència Nacional després que l’abril passat el jutge d’instrucció, Manuel García Castellón, acordés per segona vegada donar per conclosa la investigació judicial, processant per terrorisme aquestes dotze persones com a presumptes membres d’un nucli de CDR, que acusa d’“estar disposats a utilitzar la violència per aconseguir la independència de Catalunya”.La majoria van ser arrestats el setembre del 2019 en la coneguda com a operació Judes per presumptament planejar accions violentes de cara a l’aniversari de l’1 d’octubre i contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els nou líders independentistes.

Entre els investigats es troba qui va ser tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sentmenat, Queralt Casoliva (CUP-Amunt).La primera vegada que García Castellón va processar els detinguts va ser el mes de setembre del 2021. No obstant, posteriorment la Sala Penal el va obligar a reobrir les indagacions per practicar les diligències sol·licitades per alguns investigats. En l’ordre de processament, el magistrat explicava que aquest grup formava part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

D’acord amb el relat judicial, l’ERT hauria tingut participació activa en algunes de les accions més contundents del comitè, com tallar carreteres, abocar oli al tram de la C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava els condemnats per l’1-O o l’ocupació del Prat. Així com d’haver rebut ordres del “CNI català” perquè aportessin la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament.

A un pas de judici un policia que va deixar sense un ull Roger Español

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha acabat la investigació de la causa per la pèrdua de l’ull del manifestant Roger Español l’1-O, en la qual estan processats cinc policies i el mateix Español.

Un dels policies és l’escopeter que suposadament va disparar la bala de goma que va ferir Español, tres eren comandaments responsables de l’operatiu i al cinquè se li atribueixen altres lesions. Español està processat per un presumpte delicte d’atemptat contra els agents. El cas passa ara a l’Audiència de Barcelona.En un altre ordre de coses, Òmnium, Jovent Republicà i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans han presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional amb el qual demanen de declarar que s’han vulnerat els drets fonamentals a la intimitat i d’associació en l’espionatge amb Pegasus i en les infiltracions policials en associacions.