Puigdemont nega que obligués Buch a contractar un mosso per fer-li d'escorta

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va afirmar ahir que cap mosso d’esquadra no li ha fet d’escorta després de l’aplicació de l’article 155 i va negar que instés l’exconseller d’Interior Miquel Buch a contractar com a assessor un sergent amic seu perquè portés a terme aquesta feina. Així es va expressar durant una compareixença telemàtica des de Bèlgica com a testimoni en el judici que se celebra a l’Audiència de Barcelona contra Buch i el mosso Lluís Escolà, que acusen d’escortar-lo en el seu viatge Bèlgica. Buch s’enfronta a sis anys de presó i Escolà a quatre i mig per prevaricació i malversació, a més de més de 20 anys d’inhabilitació.

Durant la seua intervenció, va asseverar que Escolà el va acompanyar perquè és un “amic i patriota” i que en cap moment va exercir com el seu escorta perquè durant el viatge no estaven de servei oficial, ni portava arma, porra, armilla antibales ni l’autorització oficial per fer-ho. “Jo l’he vist patir molt, l’he vist sacrificar la seua vida privada, fins i tot per poder acompanyar-me en moments en què les autoritats espanyoles negligien en el seu deure de fer complir la llei per garantir la meua protecció”, va afirmar. En aquest sentit, va recordar que el 2018, al decaure el 155, va demanar que se li concedissin les prerrogatives que per llei corresponen als expresidents de la Generalitat, entre les quals la d’un servei d’escortes, que va denunciar que mai ha obtingut perquè el ministeri d’Interior ho va impedir.També va afirmar que li va semblar un “molt bon nomenament” el fitxatge d’Escolà com a assessor de Buch, a causa de les seues capacitats i perquè podia prestar-li “molt bon servei”, i va negar que ell intervingués en aquest procés a fi que el nomenessin com el seu escorta.La compareixença de Puigdemont, la primera davant d’un jutjat espanyol per una causa vinculada al procés, va ser bastant accidentada, ja que primer hi va haver problemes tècnics i després es va haver d’ajornar a causa de l’absència d’un intèrpret de francès, requisit “imprescindible” perquè les funcionàries de justícia que l’acompanyaven al jutjat belga seguissin la vista.

El Tribunal Suprem ha rebutjat els incidents de nul·litat plantejats per l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com per Jordi Sànchez, contra la revisió efectuada per l’alt tribunal per ajustar la sentència de l’1-O a la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar la malversació. Els cinc van al·legar vulneracions dels drets fonamentals a la defensa, a un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal, així com dels principis acusatoris i de proporcionalitat penal. Tot després que la Sala del penal del mateix tribunal acordés mantenir les penes d’inhabilitació absoluta a tretze anys per a Junqueras i a dotze per a Romeva, Turull i Bassa, al mantenir la malversació agreujada, encara que canviant la sedició per desobediència.

Pel que fa a Sànchez, se’l va condemnar pel nou delicte de desordres públics, la qual cosa va suposar l’extinció de la seua condemna a nou anys d’inhabilitació.El Tribunal Suprem manté que no és possible aplicar la malversació atenuada perquè “cap dels acusats en aquesta causa ho va ser, com s’insisteix, per comprometre partides de despesa per a la satisfacció d’interessos col·lectius, ni menys encara, per finançar una activitat emmarcada en l’exercici d’un dret fonamental”. En aquest sentit afirma que la Sala “considera acreditat que el cabal de diners públics posats al servei del finançament del referèndum (promogut i encoratjat des dels òrgans de govern català) tancava un exemple paradigmàtic de la desviació de fons pressupostaris per a l’exercici d’una activitat il·legal”.Així doncs, considera que la pena imposada és proporcional al delicte comès, i descarta “cap mena de vulneració dels drets fonamentals denunciats”.Els incidents de nul·litat eren un pas necessari perquè els condemnats puguin impugnar la revisió de la sentència del procés davant del Tribunal Constitucional, una cosa que les defenses tenen previst fer.

Jové demana de nou apartar dos magistrats de la causa de l’1-OEl president d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, va presentar ahir un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per demanar l’abstenció dels magistrats Jesús María Barrientos i Carlos Ramos en el seu procediment per l’1-O per “falta d’imparcialitat”.

Aquesta ja és la segona vegada que Jové ho demana, després de la recusació que va sol·licitar fa dos anys i finalment va ser rebutjada. ERC va recordar que la presència d’aquests jutges ha tingut “conseqüències jurídiques en altres procediments” com, per exemple, la repetició del judici a la mesa del Parlament de Carme Forcadell o el fet que també fossin recusats del cas contra la mesa de Roger Torrent.