Per què puja la ultradreta

L'extrema dreta és al centre del debat públic. Els experts atribueixen el seu auge a la crisi de l'estat del benestar i a un sentiment d'abandó per part d'antics votants de les esquerres. Vox va obtenir representació per primera vegada el 2018 i continua millorant els seus resultats gràcies al vot en les classes més populars.

L’extrema dreta política, econòmica i mediàtica ja ha aconseguit situar-se en el centre del debat públic sense la necessitat d’amagar el seu discurs. Enrere queden els temps en què s’intentava formar cordons sanitaris per impedir la seua influència, que és global. Avui dia, Vox es pot permetre penjar una enorme lona al centre de Madrid en què –literalment– llença a les escombraries el moviment feminista o el col·lectiu LGTBI+. Però aquesta tendència reaccionària no sorgeix del no-res.

Hi ha múltiples causes que expliquen el seu auge, com una “certa crisi del model de contracte social en què s’han construït els estats democràtics” que ha provocat l’aparició de “moviments socials explosius de descontentament”, segons apunta Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política. “Les esquerres no tenen cap punt de referència i cada vegada desenvolupen menys polítiques d’esquerres”, valora la historiadora i professora de la Universitat de Lleida Antonieta Jarne. “Bona part dels votants d’extrema dreta són exvotants d’esquerra que se senten traïts i abandonats; en molts casos el seu vot és antisistema”, afegeix.

“La crisi del 2008 va empobrir molta gent i va provocar una reacció: la ultradreta ocupa ara l’espai que abans era del comunisme”, afirma Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política. A més, assistim a una “crisi profunda dels partits tradicionals i a un canvi de la manera d’informar-se de la gent”, segons Jordi Matas, un altre expert politòleg. “L’explosió de les xarxes socials i les notícies falses, que ara són més sofisticades i arriben més ràpid, fan calar determinats missatges que converteixen la societat en molt més manipulable”, afegeix.

Matas destaca l’antipolítica com una de les característiques que defineix les formacions d’ultradreta. “No estan aïllats, entre elles s’ajuden per aconseguir suports i tots es presenten com a grans renovadors, un discurs populista que a la gent li agrada escoltar”, indica Matas. Jarne apunta que “els defineix la xenofòbia, la demonització de la immigració, la negació del canvi climàtic i els discursos d’odi contra tot allò que és diferent”.

Tot i així, “tenen una gran capacitat d’adaptació, l’extrema dreta sueca no té res a veure amb el que va ser Alba Daurada a Grècia”. L’any 2000, Àustria va ser el primer país europeu a tenir un partit d’ultradreta al govern. A França, Jean-Marie Le Pen va aconseguir passar a la segona volta a les eleccions del 2002.

La seua filla, Marine Le Pen, el va rellevar el 2011 i va aconseguir arribar a la segona volta el 2017 i 2022. Altres països governats per l’extrema dreta són Itàlia, Hongria, Polònia o Letònia. Als nòrdics, l’ultradretà Partit dels Finlandesos forma part de la coalició de govern, mentre els Demòcrates de Suècia són clau per a la governabilitat del seu país després de ser el segon partit més votat en els últims comicis.

Per la seua part, el continent americà no s’ha quedat al marge, amb Donald Trump als Estats Units i Jair Bolsonaro al Brasil com els seus màxims exponents.A Espanya, Vox va trobar la porta d’entrada a les administracions en les autonòmiques del 2018 a Andalusia, quan va aconseguir 12 diputats. Amb 52 escons es va convertir en la tercera força en les generals del 2019, i després del 28-M ja governa en tres comunitats autònomes amb el PP. Tanmateix, totes les enquestes menys el CIS preveuen que els seus resultats es podrien estancar el 23-J davant d’un ascens del PP.

Vots a Vox a les municipals del 28M, a Lleida ciutat

El Secà (14,18%), la Mariola (12,34%) i Llívia (10,53%) van ser els barris lleidatans en què Vox va obtenir un millor resultat en les eleccions municipals del 28-M. A tota la ciutat, el 7,56% dels votants van optar per la formació d’extrema dreta, que va ser el segon partit que més vots va guanyar respecte al 2019. Encara que el separa una gran distància amb el PSOE i el PP, Vox va ser la tercera força més votada a Magraners (7,85%).

D’una manera oposada, els seus pitjors resultats es van donar a l’Horta (3,87%), Joc de la Bola (4,24%) i Ciutat Jardí (4,91%). En aquest sentit, el catedràtic Ferran Requejo assenyala que Vox aconsegueix el vot de les “classes acomodades que volen assegurar un nacionalisme fort per frenar l’esquerra i també de les classes més populars, frustrades i amb una reacció molt més emotiva, però a les classes mitjanes té molta menys incidència”. La seua anàlisi coincideix amb la de la historiadora Antonieta Jarne, que afegeix que “el seu sector més nacionalista està format per famílies tradicionalment franquistes, però són molt pocs” i que en el seu èxit electoral “hi ha un component molt important de l’emocionalitat, el component ideològic és una fantasia”.“Crec que l’auge de Vox no és una bombolla que explotarà com va passar amb Ciutadans perquè representa un espai ideològic diferent, però té el problema de ser un partit mitjà i l’Estat els dificulta molt la representació parlamentària pel nostre sistema electoral, que afavoreix el bipartidisme”, valora el catedràtic Jordi Matas.

Afirma que “Vox té dos públics: un de més ideologitzat, amb un nivell d’estudis més elevats, i un altre en què predominen les classes populars de –sobretot– els suburbis urbans, amb nivells d’estudis més baixos.” Amb tot, apunta que “no hi ha massa diferència entre el seu vot en zones rurals i urbanes”. Segons el catedràtic Pere Vilanova, “els votants de Vox que són fidels a la seua ideologia estan en via d’extinció i la seua presència en institucions encara és limitada, però el seu vot és completament interclassista i transversal en l’edat i el nivell de renda”.

Orriols, l’ultra independentista que ha aconseguit l’alcaldia a Ripoll

Catalunya tampoc s’ha quedat al marge dels corrents d’extrema dreta. És d’actualitat el cas de Ripoll, on Sílvia Orriols va aconseguir l’alcaldia de la ciutat al ser la més votada el 28-M i no prosperar un acord entre els altres partits per evitar-ho.

La seua formació, Aliança Catalana, és independentista, contrària al bilingüisme i amb un fort discurs en contra de la immigració. “Té aspectes que clarament són d’extrema dreta, amb el seu discurs contra la immigració com a punt clau. Tot i així, sense l’incident de l’imam de Ripoll –responsable dels atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils– segurament no estaríem parlant d’aquest fenomen, que pot ser puntual. Té un discurs associat a l’extrema dreta, però no és comparable al feixisme i crec que se li ha donat massa importància”, assenyala Requejo. En canvi, Vilanova valora que “Orriols és la dreta a la dreta de Vox: és feixista, racista i ignorant” per promoure un discurs en contra de la immigració quan “a Ripoll no hi ha un gran nombre d’immigrants”.

En aquest sentit, Jarne destaca que“no té cap discurs en contra del moviment LGTBI, pot permetre’s un discurs amable sobre això perquè representa l’extrema dreta del segle XXI”. Així mateix, Matas indica que el seu cas “encara és molt recent i és un fenomen bastant reduït motivat per un conflicte determinat”.

Un precedent d’Orriols és el de Josep Anglada, creador a Vic de l’extinta Plataforma per Catalunya, amb la qual va ser regidor a la ciutat durant setze anys basant la seua acció a reclamar un control més gran de la immigració i en la defensa dels valors tradicionals de la família. Després del 28-M, Anglada va tornar a obtenir representació a l’ajuntament de Vic –després de perdre-la el 2015– amb dos regidors i un nou partit, Som Identitaris.