Prop d'un miler de persones han mort en pastera a Espanya enguany

Les travessies dels immigrants que intenten arribar a Espanya en pastera van segar el primer semestre de l’any 951 vides, una cada quatre hores i mitjana, la majoria rumb a les Canàries (778, quatre de diàries) i a l’anomenada Ruta Algeriana cap al Llevant espanyol i les illes Balears (102, una cada dos dies). Cinquanta persones més van morir intentant creuar l’Estret de Gibraltar i 21 més en travessies per la Ruta d’Alborán.És el balanç de l’informe que publica el col·lectiu Caminant Fronteres, el Monitoratge Dret a la Vida, que adverteix que algunes de les rutes, “en especial la canària”, estan augmentant “la seua capacitat mortífera”, malgrat que les xifres oficials reflecteixin un descens en el nombre d’arribades en pastera. L’estadística del ministeri de l’Interior recull que han arribat a Espanya en pastera, cayucos o llanxes pneumàtiques 12.192 persones, un 4,17% menys que el 2022.

D’ells, 4.865 corresponen a l’Estret de Gibraltar, el mar d’Alborán i les Balears (un 29,2% més) i 7.213 a la Ruta Canària (un 18,5% menys).El col·lectiu de l’activista Helena Maleno, que avisa regularment les autoritats de les sortides de pasteres tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, ha comptabilitzat en aquests sis mesos 49 tragèdies en pasteres amb destinació a Espanya: 28 a les Canàries, onze a l’Estret, vuit a la Ruta Algeriana i dos al mar d’Alborán, en les quals han mort, almenys, 112 dones i 49 nens i nenes. El mes més funest va ser el juny, amb 332 víctimes, i en catorze casos, les embarcacions van desaparèixer amb tots els seus ocupants. L’informe va més enllà del recompte de vides perdudes i fa una anàlisi del que està passant en les diferents rutes, amb conclusions molt crítiques tant per a Espanya, com per al Marroc.

Aquesta ONG afirma que les víctimes mortals augmenten (segons el seu recompte superen en 13 les del primer semestre del 2022) malgrat que el flux de pasteres s’ha reduït perquè, en ocasions, no es posen els mitjans de recerca necessaris o les operacions de rescat s’activen amb retard. “Espanya prima transferir la responsabilitat al Marroc a la protecció a la vida. Els serveis de rescat espanyols eren més a prop, amb més mitjans i, malgrat haver pogut evitar-se les morts, es van retirar perquè el Marroc n’assumís la coordinació”, denuncia.