INVESTIGACIÓ DADES
El jutge arxiva el cas de l'espionatge a Sánchez amb Pegasus al no col·laborar Israel
Diu que la revelació de secrets “ha posat en perill la pròpia seguretat de l'Estat” i que només la “via diplomàtica” pot desencallar la investigació || El seu telèfon va ser infectat cinc vegades el 2020 i 2021
El president del Govern, Pedro Sánchez, en una sessió del Congrés.
El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha arxivat la investigació pel suposat espionatge amb el programa informàtic Pegasus del mòbil del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, detectat fins en cinc ocasions, així com el de tres ministres davant de l’“absoluta” falta de cooperació jurídica d’Israel. Uns fets que han “posat en perill la pròpia seguretat de l’Estat”, segons afirma el jutge en la seua interlocutòria, en què lamenta “la frustració de la investigació” per la falta de col·laboració per part Israel, que ha impedit investigar qui van ser els autors, “abocant-nos, de forma indefectible”, a l’arxivament provisional. Des de maig del 2022 el jutge ha investigat per un presumpte delicte de descobriment i revelació de secrets la infecció en cinc ocasions del mòbil de Pedro Sánchez mitjançant el programa Pegasus, i també dels dels ministres de Defensa, Margarita Robles; Interior, Fernando Grande-Marlaska; i Agricultura, Luis Planas, entre 2020 i 2021.
Amb l’objectiu d’esbrinar qui hi havia darrere de l’espionatge, el jutge va remetre fins a quatre vegades una comissió rogatòria a Israel en la qual demanava informació de l’empresa propietària de Pegasus, NSO Group, i la declaració com a testimoni del seu màxim responsable. Per a això, al llarg d’aquests mesos, va ampliar la sol·licitud de cooperació jurídica i va enviar fins a dos recordatoris, sense èxit. La falta de resposta d’Israel porta el jutge a assumir que des del seu jutjat “poc o gens es pot fer perquè la investigació avanci”, una situació que el Tribunal Suprem qualifica d’“impotència investigadora”.
En aquest sentit, Calama considera que “només resta una eventual via diplomàtica que sigui capaç d’impulsar el compliment de les obligacions derivades dels tractats internacionals, i l’exercici del qual correspon al Govern, en aquest cas, a més, víctima del delicte objecte d’investigació”. “Sens dubte, l’Advocacia de l’Estat, personada en les presents actuacions, com a representant processal de l’Administració General de l’Estat, impulsarà l’exercici de l’esmentada via a través dels mecanismes amb què compta el Govern”, assenyala.
El CNI tampoc pot determinar qui hi ha darrere de l’espionatge
L’anàlisi efectuada pel Centre Nacional Criptològic, adscrit al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), no ha permès determinar qui hi havia darrere d’aquests suposats espionatges.
Sí que se sap, segons la interlocutòria, que per a algunes d’aquestes infeccions s’utilitzava un compte de correu electrònic, de manera que el jutge va sol·licitar al CNI que esbrinés qui era el seu usuari o qui hi havia darrere d’una sèrie de dominis que podien tenir relació amb el cas. El març d’aquest any, el CNI va informar que no s’havia pogut determinar qui era l’usuari ni qui va registrar els dominis.Segons explica el magistrat, el software espia Pegasus “permetria en alguns casos infectar el dispositiu sense que el seu usuari realitzi cap acció prèvia ni sigui conscient del compromís posterior”. D’aquesta manera, té capacitat d’accedir a pràcticament qualsevol informació emmagatzemada al dispositiu infectat o de realitzar accions com activar el micròfon, gravar trucades, accedir al posicionament GPS o capturar les pàgines web visionades, entre moltes d’altres.
