EUROPA DE L?EST CONFLICTE BÈL·LIC
Rússia ataca el port d'Odessa just l'endemà d'haver aturat l'exportació del gra
El Govern de Kíiv acusa Moscou d'utilitzar els aliments com a arma de guerra || El Kremlin assegura que el bombardeig ha estat en “represàlia” per l'atac contra el pont de Crimea dilluns passat
Rússia va atacar ahir el port ucraïnès d’Odessa, l’endemà que Moscou no prorrogués l’acord per a l’exportació de gra ucraïnès. Per al cap de Gabinet de la Presidència ucraïnesa, Andrí Iermak, l’atac rus a Odessa “és una prova més que el país terrorista (Rússia) vol amenaçar la vida de 400 milions de persones en altres països que depenen de les exportacions d’aliments d’Ucraïna”. No endebades Iermak va insistir que “l’objectiu de Rússia és la gana i l’assassinat de persones.
Ells necessiten onades de refugiats. Amb això volen debilitar Occident”. Rússia, tanmateix, va assegurar que el bombardeig nocturn no tenia per objectiu bloquejar el port d’Odessa pel qual Ucraïna treia el seu gra, sinó castigar una drassana en la qual es fabricaven els drons aquàtics que van atacar el pont de Crimea dilluns passat.
El viceprimer ministre de Rússia, Marat Khusnul·lin, ha estimat en fins a 1.300 milions de rubles –més de 12,7 milions d’euros– el cost de la reparació del pont de Kertx, que connecta la península Crimea amb la regió russa de Krasnodar.Després de suspendre Rússia la Iniciativa del Mar Negre, Moscou també va cancel·lar totes les garanties de navegació marítima i va restaurar les restriccions al corredor humanitari. Així mateix, va reimplantar el règim de zona temporalment perillosa a les aigües del nord-oest del mar Negre i va suspendre la seua participació en el centre conjunt a Istanbul que coordinava l’exportació de gra ucraïnès. Les companyies asseguradores, de fet, ja revisen les pòlisses dels vaixells disposats a operar a Ucraïna, segons van confirmar fonts del sector a Londres.
En els fronts de batalla, mentrestant, la situació no va tenir ahir canvis significatius. Segons Moscou, les seues tropes van avançar en un dia 1,5 quilòmetres en direcció de Kúpiansk, un nus logístic i de comunicacions a la regió oriental de Khàrkiv. La situació a l’est del país “és difícil però està sota control”, va admetre per la seua part el comandant de l’Exèrcit de Terra ucraïnès, Oleksandr Sirski.
Els líders de la Unió Europea i la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac) van condemnar ahir la “guerra a Ucraïna” en la declaració final de la cimera celebrada a Brussel·les, sense el suport de Nicaragua. “Aquesta declaració ha estat recolzada pel conjunt dels països, amb l’excepció d’un que no ha pogut acordar-lo a causa d’un paràgraf”, va declarar el president del Consell Europeu, Charles Michel, en la roda de premsa posterior a la cimera. La declaració arriba després de negociacions fins a l’últim moment pels obstacles que van posar Nicaragua, Veneçuela i Cuba a condemnar la invasió russa d’Ucraïna.
A la fi, el país centreamericà, el més proper a Rússia a la regió i que ha recolzat Moscou en les votacions de denúncia de la guerra d’agressió a l’Assemblea de Nacions Unides, va ser el principal escull per tancar un text comú pel seu rebuig d’acceptar el vocabulari fet servir per l’ONU per condemnar la invasió russa.D’altra banda, ambdós organitzacions van reafirmar la seua “determinació” que l’acord d’associació que van assolir el 2019 pugui celebrar-se abans de final d’any, segons van subratllar en un comunicat difós per la Comissió Europea després d’una reunió entre les parts.Van subratllar que l’acord d’associació serà un “element constitutiu” d’una associació comercial i política “més sòlida” a fi d’“afrontar junts els reptes comuns”, i d’una relació basada en el desenvolupament sostenible. El president del Consell Europeu, Charles Michel, va assegurar que s’obre una nova etapa “optimista i prometedora” per a la relació entre la Unió Europea i l’Amèrica Llatina i el Carib. La reunió es va acabar amb un sumari de la Presidència del Grup dels Vint, en mans de l’Índia, en lloc d’un comunicat conjunt, a causa de la negativa de la Xina i Rússia a condemnar la violència a Ucraïna.El deute global ha superat els 300 bilions de dòlars, amb diverses nacions a les portes de l’incompliment dels pagaments.
La guerra i el deute compliquen el consens en els membres del G20
La tercera reunió de ministres de Finances i governadors de bancs centrals del G20 va concloure ahir dividida en les seues posicions sobre la guerra a Ucraïna i sense consens sobre l’alleujament a les economies en dificultats a través del retard del pagament de deute.