Aquest és el nombre de diputats necessari per tenir majoria absoluta al Congrés

Per ser president del Govern espanyol després de les eleccions d’aquest 23 de juliol, el candidat o candidata haurà de tenir el suport de la meitat més un dels 350 escons del Congrés dels Diputats en la primera votació, és a dir, 176 vots a favor, el nombre en el qual se situa la majoria absoluta, clau perquè prosperi una sessió d’investidura. Si no s’obté majoria absoluta en la primera votació, dos dies més tard es torna a votar i, en aquesta segona votació, només fa falta tenir més vots a favor que en contra. Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera votació d’investidura, cap candidat no obté la confiança del Congrés, el rei dissoldrà ambdues Cambres i convocarà noves eleccions amb la ratificació del president del Congrés

Els electors elegeixen 208 dels 265 senadors, amb la incògnita de la majoria absoluta

Pel que fa al Senat, els electors elegeixen aquest diumenge 208 dels 265 senadors que componen la Cambra Alta, amb la incògnita de si algun partit aconseguirà assolir la majoria absoluta, que, entre altres coses, permet aprovar l’anomenat sostre de despesa o l’aplicació de l’article 155. En el cas del PP, necessitaria uns 110 escons per tenir aquesta majoria absoluta, ja que compta de partida amb almenys 23 senadors per designació, mentre que el PSOE té uns 19 aproximadament. Aquestes eleccions del 23 J també serviran per saber si s’aprofiten les possibilitats que ofereix el sistema de llistes obertes per elegir els quatre senadors que reparteix cada província: els electors assenyalen fins tres noms d’entre tots els candidats que es presenten i poden fer-ho d’un mateix partit, de dos o fins de tres de diferents.

Els resultats demostren després de prop de 45 anys d’eleccions generals que els votants elegeixen els candidats d’un mateix partit, de manera que la formació més votada s’emporta directament tres escons i la que queda segona, un. És a dir, l’habitual és que només dos partits es distribueixin els senadors, i en la majoria de províncies, són el PP i el PSOE. En les eleccions del 10 de novembre de 2019 es va repetir aquest esquema, però a 18 províncies tanmateix hi va haver un repartiment diferent del vot. En concret, es va produir un 2+2 entre PSOE i PP a Almeria, Albacete, Conca, Guadalajara, Toledo, Burgos, Lleó, Soria, Valladolid, Alacant, Castelló, València, Pontevedra, La Rioja i Madrid. A Terol i Girona també hi va haver un 2 +2, però en el cas de la primera es va repartir entre PP i Teruel Existe, mentre que a la província catalana van ser ERC i Junts. En la resta de circumscripcions es va mantenir la tradició del 3 +1 i el partit elegit majoritàriament va ser el PSOE, que va aconseguir 93 escons, pels 83 senadors que va tenir el Partit Popular.

Una dada que cal tenir en compte és la del repartiment dels 57 senadors autonòmics que elegeixen els parlaments regionals, no els ciutadans a les urnes. Això sí, en aquestes eleccions del 23 J s’ha donat el cas que, en ser molt properes a les autonòmiques del 28 M, algunes assemblees autonòmiques encara no han nomenat els seus parlamentaris per designació.

Els partits rebran 21.167 euros per cada escó

D’altra banda, els partits, coalicions i altres candidatures rebran 21.167,64 euros per cada escó del Congrés i del Senat que aconsegueixin en les eleccions generals d’aquest diumenge. És la mateixa quantitat que el 2016 i que en els comicis d’abril de 2019, si bé suposen 6.350,29 euros més que en les últimes legislatives, les del 10 de novembre de 2019. I és que aquesta subvenció es va retallar llavors un 30% fins els 14.817 euros en tractar-se d’una repetició electoral per falta de acord per investir president del Govern espanyol. A més, les candidatures percebran 81 cèntims per cada vot al Congrés que es tradueixi en escons i uns altres 32 cèntims per papereta al Senat que aconsegueixi representació, segons l’establert pel Ministeri d’Hisenda en una ordre ministerial.