Una lluita de blocs

La sort ja ha estat tirada. Els ciutadans estan cridats a acudir avui a les urnes després de dos setmanes de campanya que acaben gairebé, gairebé, com van començar. Amb les mentides creuades, els peatges de posar i treure, els dubtes entorn del vot per correu i les fotos incòmodes del passat com ariets electorals.

Aquests comicis, avançats per sorpresa pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després dels mals resultats del PSOE el 28-M, va obligar tots els partits a treballar contrarellotge en ple període estival. Després de la desaparició de Ciutadans, la política espanyola arriba a aquestes eleccions generals amb quatre forces polítiques dividides en dos blocs clarament diferenciats i amb les majories absolutes d’un sol partit pràcticament descartades. I malgrat que tot sembla indicar que només hi ha dos candidats, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, que poden ser investits, hi ha unes altres dos candidatures que tot fa presagiar que tindran la clau de la Moncloa.

Sumar a l’esquerra, i Vox a la dreta.Els socialistes, amb Sánchez al capdavant, partien minvats de forces arran de la desfeta, per això el president ha intentat deixar-se veure i sentir molt en teles, ràdios i fins podcasts alternatius com La Pija y la Quinqui. Alertar de la possibilitat d’un govern de coalició entre PP i Vox ha estat un dels eixos de la seua campanya i en tot moment ha donat per fet que si revalida el Govern ho farà al costat de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, que aspira a ser tercera força. Per això, Sánchez ha dedicat aquests 15 dies a enumerar les seues “bones polítiques econòmiques i socials” i a elogiar la bona gestió del seu Executiu durant aquesta legislatura.Per la seua part, el PP, amb Feijóo al capdavant, ha demanat “tenyir Espanya de blau”, animat per la seua victòria municipal i el vent a favor a les enquestes.

Evitant riscos, el líder popular va plantejar una campanya conservadora, enfocada a un únic objectiu, “derrotar el sanchisme”. Per això ha apel·lat al vot útil i ha volgut marcar distància amb Vox, allunyant-se dels pactes tancats en ajuntaments i parlaments. Amb tot, si Feijóo aconsegueix la victòria electoral, segurament necessitarà algun tipus de col·laboració amb el partit ultradretà per ser investit, una cosa a què Vox s’ha mostrat predisposat.Tant Sumar com Vox podrien ser decisius a l’hora d’equilibrar la balança a un costat o a l’altre.

Per això cada un a la seua manera han intentat atreure el vot cap al seu grup. Díaz, que va tenir un inici de campanya dur pel seu estira-i-arronsa amb Podem, ha apel·lat als drets, al feminisme i a les polítiques socials. Els de Santiago Abascal, al contrari, han demanat el vot advertint del risc de perdre l’oportunitat de “desallotjar” Sánchez de la Moncloa.Conclosa la campanya electoral, només queda per veure quin és el resultat que donen les urnes i l’aritmètica que deixi en un Congrés en el qual també jugaran un paper important els partits d’àmbit autonòmic.