El PSC arrasa a Catalunya davant la patacada patida pels partits independentistes

Les enquestes ja ho pronosticaven i així va acabar sent. El PSC va ser el guanyador indiscutible de les eleccions generals a Catalunya, tornant a alçar-se com la primera força quinze anys després a l’aconseguir 19 dels 48 escons en joc, set més dels que va collir a les del 2019, i amb el 34,5% dels vots. A molta distància, Sumar-En Comú Podem es va situar en segona posició amb 7 representants, gràcies majoritàriament als resultats a Barcelona, on va aconseguir 5 diputats i el segon partit més votat al davant de PP i ERC.

A falta del recompte del vot a l’exterior, els de Yolanda Díaz van empatar a escons amb els republicans i Junts, no obstant, va aconseguir gairebé 30.000 vots més que el primer i prop de 100.000 més que el segon. Esquerra, que ha passat de primera força catalana a tercera, ha estat la gran perjudicada d’aquesta batalla electoral, de la qual l’independentisme surt molt tocat al no aconseguir posar-se d’acord en l’estratègia a seguir a Madrid i una campanya plena de retrets entre ells. A banda de deixar-se sis escons, ha perdut en aquesta contesa la meitat dels vots que va recollir fa quatre anys, al passar de prop dels 900.000 a poc més de 460.000.

Malgrat tot, va quedar segona tant a la província de Lleida com a la de Tarragona. Els juntaires es deixen un escó i prop de 200.000 vots i els de la CUP desapareixen al perdre els dos diputats que van assolir a les últimes eleccions. De fet, els partits independentistes passen de tenir 23 representants a quedar-se amb 14.

El candidat d’ERC per Barcelona, Gabriel Rufián, va afirmar que aquests “no són els resultats que esperàvem” però va destacar que els partits sobiranistes “encara poden equilibrar la balança” al Congrés. La cap de Junts a Barcelona, Míriam Nogueras, per la seua part, ja va avisar que “no farem president Pedro Sánchez a canvi de res”.El Partit Popular va tornar a quedar com a quarta força, però va passar dels dos escons que va aconseguir a les últimes generals a obtenir-ne sis. Vox, per la seua part, va mantenir els dos representants amb què ja comptava.