Obligats a pactar o a repetir

Les urnes han parlat, però no han decidit i després d’una nit de suspens la intriga continuarà. La victòria del PP, que alguns portaven mesos celebrant per endavant, ha estat clarament insuficient i, tot i sumant amb Vox, Núñez Feijóo encara queda a set vots de la majoria necessària i sembla missió impossible que pugui aconseguir-los amb aquest soci. Per si de cas, ahir a la nit reivindicava el seu dret a ser investit com a candidat més votat reclamant l’abstenció d’altres grups.

El mateix que Rajoy que va propiciar el famós “no és no” de Sánchez en l’inici del seu enlairament polític, que ahir va marcar una altra fita amb una capacitat de resistència poques vegades vista. El donaven per acabat i derrotat i va obtenir dos diputats més, va augmentar gairebé un quatre per cent el seu percentatge de vots fins a quedar a un punt del PP i sobretot conserva la possibilitat de tornar a articular una majoria que arribi als 176 vots. És molt complicat perquè necessitaria el suport no només de Sumar, que igual que Vox a l’altre extrem han baixat víctima del vot útil, sinó també dels grups minoritaris i independentistes.

En vista dels posicionaments durant la legislatura anterior i a la mateixa campanya, en què el PSOE ja va aconseguir suports dels bascos, gallecs i ERC, els set diputats de Junts, que durant la campanya asseguraven que els era igual una presidència de Sánchez o de Feijóo, tindran l’última paraula. També per si de cas Sánchez en la seua primera compareixença va assegurar que el bloc involucionista format per PP i Vox havia estat clarament derrotat. Els dos, Sánchez i Feijóo, van tancar la nit com a vencedors i aclamats com a president, però cap dels dos ho té fàcil.

El del PP perquè amb la crossa de Vox no aconseguirà més suports i el del PSOE, perquè no sembla fàcil integrar a la mateixa coalició PNB i Bildu i sobretot ERC i Junts. I com que la possibilitat de la gran coalició, PP-PSOE, que reclamen des de l’Ibex sembla més impossible que mai en vista de la campanya que hem patit, l’amenaça de bloqueig cobra força i que s’hagin de repetir les eleccions és un escenari més que possible. Dependrà de les negociacions i sobretot dels vots dels independentistes catalans que en una altra paradoxa de la nit retrocedeixen en diputats però guanyen en capacitat decisòria.

Qui surt pitjor parada a Catalunya, on el PSC va recuperar una hegemonia que no tenia des del 2008, és ERC, que torna a perdre la meitat de vots i gairebé la meitat de diputats, els 13 que tenia es queden en set. Un resultat que torna a penalitzar la seua estratègia pactista i que pot tenir conseqüències en la política catalana. On no hi va haver sorpreses va ser a Lleida, on el PSC va tornar a ser el més votat en gairebé totes les capitals i aconsegueix dos diputats.