SEGRE

TRIBUNALS 1-O

La Fiscalia demana a Llarena que reactivi les euroordres contra Puigdemont i Comín

Els fiscals reclamen l'entrega per malversació greu i desobediència || Després que, el passat 5 de juliol, el Tribunal General de la Unió Europea els retirés la immunitat de la qual disposaven

L’eurodipuitada Clara Ponstí, moments després de sortir dels jutjats de la Ciutat de la Justícia.

L’eurodipuitada Clara Ponstí, moments després de sortir dels jutjats de la Ciutat de la Justícia.NATÀLIA SEGURA/ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Fiscalia del Tribunal Suprem va sol·licitar ahir al jutge d’instrucció del procés, Pablo Llarena, que reactivi les euroordres contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín perquè siguin entregats a Espanya des de Bèlgica, on es troben, per poder continuar el procediment penal en contra seu per l’1-O. Els fiscals del cas han fet aquest pas després que el Tribunal General de la UE (TGUE) aixequés el dia 5 de juliol la immunitat de la qual gaudien cautelarment els dos eurodiputats, donant via lliure així al Tribunal Suprem per reactivar les euroordres. Sobre les ordres de cerca i captura internacionals reclamades contra tots dos, els representants del Ministeri Públic argumenten que és procedent acordar-les “per si fos necessari tramitar sol·licitud d’extradició”.Les ordres d’entrega i detenció europees (OEDE) eren vigents fins al gener passat, quan Llarena les va deixar sense efecte després de revisar el processament dels polítics del procés a l’estranger en vista de la reforma penal que va eliminar la sedició i va modificar la malversació.En els casos de Carles Puigdemont i Toni Comín, va substituir la sedició per desobediència –un delicte sense presó– i va mantenir la malversació agreujada que, tal com recorden els fiscals ara, comporta pena de presó d’entre sis i dotze anys, “atesa l’elevada quantia dels fons malversats”.

Llavors, el magistrat va indicar que no prendria una nova decisió sobre les OEDE fins que es resolguessin dos qüestions clau.La primera era la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la qüestió prejudicial que Llarena va plantejar perquè fixés l’abast de les euroordres després que els jutges belgues es neguessin a entregar Lluís Puig.L’alt tribunal va remoure aquest primer obstacle el dia 31 de gener després d’establir que les autoritats judicials que rebin les OEDE no poden negar-se a executar-les partint de presumptes violacions de drets fonamentals si no es demostren deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya. La segona incògnita a aclarir era, precisament, la resolució del TGUE sobre la immunitat i els suplicatoris.Tanmateix, alguns experts aclareixen que, si bé les resolucions dels tribunals europeus ajuden, no impliquen una entrega immediata de l’expresident i l’exconseller, ja que la sentència del TGUE no és ferma i s’espera que la defensa sol·liciti com a mesura cautelar que se’ls torni la immunitat fins que es resolgui el fons de l’assumpte. Per una altra banda, cal tenir en compte que, una vegada dictades les euroordres, són els jutges belgues els que han d’acordar la detenció i entrega de Puigdemont i el seu antic conseller.La resolució del TGUE també afectava l’exconsellera Clara Ponsatí, però a l’haver quedat processada únicament per desobediència no és possible dictar una nova euroordre en contra seu, ja que es tracta d’un delicte sense pena de presó.Després de conèixer-se aquesta petició, Puigdemont va ironitzar al seu compte personal de Twitter la decisió de la Fiscalia.

“Un dia ets decisiu per fer govern a Espanya, l’endemà Espanya ordena el teu arrest”, va escriure l’expresident.

Ponsatí, en llibertat al negar-se a respondre davant del jutge a Barcelona

L’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí va quedar ahir en llibertat després de comparèixer al jutge de guàrdia de Barcelona, davant del qual es va negar a declarar per recomanació legal. Ponsatí havia estat detinguda hores abans pels Mossos d’Esquadra al carrer Compte de Borrell de la capital catalana, poc després de penjar un missatge a les xarxes socials dient que era a Barcelona.

L’eurodiputada tenia una ordre estatal de detenció per no haver-se presentat el 24 d’abril voluntàriament a declarar davant del Tribunal Suprem per un presumpte delicte de desobediència.El magistrat Pablo Llarena, que instrueix la causa de l’1-O, va decidir no enviar-la a Madrid i que fos el jutge de guàrdia el que li prengués declaració.El passat 28 de març, Ponsatí va entrar a Catalunya per primera vegada des que va marxar a l’exili, va fer un acte públic i va ser arrestada en ple carrer per la policia catalana. Llavors, el jutjat de guàrdia la va deixar en llibertat amb una ordre de citació per part de Llarena el passat 24 d’abril. Però l’eurodiputada sempre va dir que no tenia intenció d’“entregar-se a la justícia espanyola”, i no va anar a Madrid a declarar, així que Llarena va emetre una ordre de detenció.

Ahir va tornar a Catalunya per primera vegada des d’aleshores, i al cap de poques hores va ser arrestada i traslladada a la Ciutat de la Justícia, on el jutge li va plantejar les preguntes enviades per Llarena.Actualment, Ponsatí –com Carles Puigdemont i Toni Comín– no té immunitat parlamentària com a eurodiputada, arran de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea.

tracking