Llarena no resoldrà sobre l'euroordre de Puigdemont fins que el TJUE es pronunciï sobre les mesures cautelars

El magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa del 'procés', Pablo Llarena decidirà si emet noves euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'hagi pronunciat sobre si manté cautelarment o no la immunitat parlamentària de tots dos. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) els va aixecar la immunitat el 5 de juliol passat, però fins el 15 de setembre tenen temps per presentar un recurs i demanar mesures cautelars per mantenir-la. Si la màxima instància judicial europea els manté sense immunitat, aleshores Llarena tornarà a dictar les euroordres. L'escrit de Llarena recorda que la legislatura europea acaba el maig del 2024.

Llarena ha acordat aquest dijous en una providència tenir per presentades les peticions de la fiscalia i l'acusació popular de Vox perquè es reactivin les euroordres i ordres internacionals de detenció.

En aquest sentit, l'instructor explica que qualsevol euroordre que s'emeti en l'estat actual del procediment quedaria immediatament paralitzada abans d'assolir el seu objecte si el TJUE admetés l'eventual mesura cautelar que es demani al mateix temps que el recurs contra la decisió del TGUE. Això obligaria a interrompre la tramitació internacional i faria intranscendent l'avançament de l'ordre de detenció.

D'altra banda, afegeix la providència, si no es recorregués la decisió adoptada pel TGUE o, en l'eventualitat de recurs, si el TJUE decidís rebutjar la mesura cautelar que es demani amb la impugnació de la sentència, es podrà adoptar la decisió que volen les acusacions amb una antelació suficient, ja que el termini màxim que estableix la normativa europea per resoldre qualsevol reclamació de lliurament és el de tres mesos, subratlla el jutge. Conseqüentment, raona el magistrat, no existiria cap dificultat perquè els processats puguin ser posats a disposició de la justícia espanyola abans de dissoldre's el Parlament Europeu per al qual van ser elegits el maig del 2019 i per a l'exercici dels quals se'ls va concedir la immunitat, la suspensió de la qual va demanar des d'un inici. Les properes eleccions europees seran el juny del 2024.

Per al jutge, el principi de cooperació lleial que opera com a regla rectora entre els organismes públics de la UE i els seus estats membres s'ha d'orientar al fet que, com que es va demanar el suplicatori immediatament després de constituir-se l'actual Parlament Europeu, si la suspensió de la immunitat demanada va ser concedida i si resulta jurídicament vàlida, la iniciativa jurisdiccional hauria de poder assolir la finalitat per a la qual està prevista. Així, consideraria una anomalia que la constitució d'un nou Parlament al juny de 2024 l'obligui a reiniciar el procés, ressalta la providència.

En la seva providència, el jutge fa un repàs de les decisions acordades en relació amb la petició de suplicatori contra aquests dos processats. Primer, com a resultat d'aquest suplicatori, el Parlament Europeu va suspendre la immunitat de què gaudien els processats. Tot i això, Puigdemont i Comín van recórrer la decisió parlamentària davant el Tribunal General de la Unió Europea. Durant la tramitació del recurs, tot i que el TGUE va denegar la mesura cautelar de suspendre la retirada de la immunitat, aquesta mesura provisional va ser acordada pel TJUE en resolució de 24 de maig de 2022, de manera que els processats van continuar gaudint provisionalment del privilegi que inicialment els corresponia com a parlamentaris. Aquesta mesura cautelar va decaure en desestimar el TGUE, en la sentència del 5 de juliol passat, el recurs interposat pels processats contra la decisió parlamentària de concedir el suplicatori cursat per Llarena.