El PNB replica a la pressió del PP negant el suport a Feijóo malgrat un govern sense Vox

El PNB es va reafirmar ahir en la seua decisió de no facilitar una hipotètica investidura del candidat del PP a la presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo, després de les apel·lacions que els populars han dirigit a la formació jeltzale perquè s’avingui a reconsiderar el seu veto després de la renúncia de Vox a entrar a l’Executiu. Davant de les especulacions sorgides sobre un possible canvi de posició dels nacionalistes bascos, aquests van advocar per “refrescar la memòria” als populars i van recordar que “el 24 de juliol, l’Euskadi Buru Batzar –l’Executiva del PNB– va fixar la seua posició amb meridiana claredat” en contra d’obrir converses per investir Feijóo. El partit basc també va censurar “l’intent d’alguns actors polítics i mediàtics, tant a Euskadi com a Espanya, de construir una realitat alternativa”.

Abans de les eleccions generals, els dirigents de la formació ja havien advertit els populars que no formarien part “de cap manera” d’un pacte que inclogués Vox.El coordinador general del PP, Elías Bendodo, va instar el PNB a replantejar-se la seua negativa a donar suport a Feijóo, a l’assegurar que “les circumstàncies han canviat” pel suport sense condicions de Vox. Va insistir que intentaran convèncer el PNB i negociaran amb Coalició Canària (CC). També va advocar per “normalitzar” els pactes amb Vox, garantint que el PP pot parlar amb “tots”, i també “posar límits”, en una referència velada a Junts.Els vots dels cinc diputats del PNB serien decisius per a una hipotètica investidura de Feijóo de cara a un govern en solitari del PP.

Sumarien un total de 177 suports (els del PP, més Vox, UPN i CC), superant la majoria absoluta, fixada en 176 vots. UPN, amb un diputat, insisteix que mantindrà el seu suport a Feijóo.En un altre ordre de coses, la número dos d’ERC en les passades generals, Teresa Jordà, va afirmar que una de les cadires de la mesa del Congrés “podria pertànyer a l’independentisme o al PNB”. “Això està obert i forma part de les negociacions”, va explicar en una entrevista a El Periódico, en la qual va apuntar que, a més d’avanços en el referèndum d’autodeterminació, reclamaran a Pedro Sánchez posar “una data” per al traspàs de Rodalies a la Generalitat i la reducció del dèficit fiscal per a Catalunya a canvi del seu suport.

També va dir que estan parlant amb Junts i que Jaume Asens, dels comuns, s’ha posat en contacte amb ERC. No obstant, va avisar que l’interlocutor dels republicans no és Sumar, sinó el PSOE.D’altra banda, el diputat de Sumar Enrique Santiago no va descartar que la Presidència de la Cambra Baixa pugui recaure en una força independentista o nacionalista. Per una altra banda, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) va advertir Sánchez que no donarà “un xec en blanc a ningú” i li va reclamar el reconeixement de Galícia com a nació.En un altre ordre de coses, Podem ha anunciat als seus treballadors l’obertura d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) pel que preveu el tancament de nou delegacions territorials i l’acomiadament d’almenys la meitat de la seua plantilla, que afectaria uns 45 empleats, després de la pèrdua de representació en les eleccions autonòmiques i generals.

Junts i ERC xoquen sobre l’amnistia en la negociacióL’exconseller de Junts Joaquim Forn, sentenciat pel Tribunal Suprem arran del referèndum de l’1 d’octubre, va considerar ahir “un pas necessari però insuficient” que el PSOE accedeixi a amnistiar tots els condemnats per causes vinculades amb el procés de cara a facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Va valorar en un article a Vilaweb que “és evident que cal posar l’amnistia a sobre de la taula”, però que “només això no resol el conflicte polític entre Catalunya i Espanya”. Per a l’exconseller, també cal abordar l’autodeterminació, la protecció del català a l’escola, el finançament de la Generalitat i la presència del català a la Unió Europea.La postura de Forn contrasta amb la de l’exconsellera Dolors Bassa, d’ERC.

Per la seua banda, la republicana, que també va estar empresonada, va afirmar que “l’amnistia és una bona justificació del suport dels partits independentistes” a Sánchez i va reivindicar que la negociació ha d’anar cap a la “desjudicialització del conflicte i millores principals per a la gent”.Per un altre costat, l’exvicepresident del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol va defensar que la llei d’amnistia “cap perfectament a la Constitució en termes estrictament jurídics” i va assegurar que “aplicar-la o no és una qüestió de voluntat política, perquè no hi ha cap problema jurídic”.

La Junta Electoral desatén el PSOE i no revisarà vots nuls a MadridLa Junta Electoral Central (JEC) va desestimar ahir el recurs presentat pel PSOE per revisar un total de 30.303 vots nuls a Madrid emesos en les passades eleccions al considerar que els socialistes “no addueixen cap irregularitat en l’escrutini general com per justificar la repetició que sol·licita”. Els socialistes necessitaven 1.323 vots per recuperar l’escó de Madrid que van perdre després del recompte del vot exterior.

El PP l’hi va arrabassar i obliga els de Pedro Sánchez a haver d’aconseguir el suport de Junts per aconseguir la seua investidura. Els populars van instar el PSOE a “assumir” la seua derrota i a “reconèixer” la victòria d’Alberto Núñez Feijóo.

La socialista Chivite tanca el pacte per governar NavarraEls representants de PSN, Geroa Bai i Contigo-Zurekin van assolir ahir un acord per a la formació de Govern a Navarra perquè la socialista María Chivite torni a ser presidenta.

L’acord va tancar després d’una reunió de cinc hores al Parlament de Navarra. En la trobada, Geroa Bai va presentar una contraproposta a l’última oferta del PSN i finalment, després de diverses hores de converses, els tres grups van segellar i assolir un acord. PSN, Geroa Bai i Contigo-Zurekin sumen 21 dels 50 escons del Parlament de Navarra, per la qual cosa seria necessària l’abstenció d’EH Bildu, si bé la formació abertzale està estudiant votar favorablement.